AFERMAMENTS DELS ENCANTS

De les vivències intenses en surts afermat o destrossat. No us podeu imaginar fins a quin punt els Encants de Can Gazà constitueixen una experiència vital determinant.

Jo sabia  la sentència que afirma que per conèixer-te a tu i als altres  no hi ha res com fer feina, viatjar o anar al llit plegats. La follia encisadora dels Encants resumeix i supera aquest clàssic text de coneixença.

De la fira de la Casa Llarga tot Can Gazà, començant per mi mateix i acabant amb els menets bessons que nasqueren amb la lluna plena, n’ha sortit afermat i reforçat en les seves conviccions, creences, utopies, dèries i pràctiques.

Ara més que mai crec, fins al punt de viure i morir per elles, en les conviccions que donen vida, goig i eficàcia a Can Gazà.

Ara més que mai crec

-          que el sistema d’autogèstió és l’únic que pot retornar la dignitat als marginats;

-          que quan aquesta autogestió es fa créixer fins al punt de plenitud que s’ha aconseguit enguany a la nostra fira, l’enginy esdevé prodigi. Dins el món de la Marginàlia mundial enlloc hom pot experimentar un goig tant  profund com el que jo he  viscut tot contemplant l’actitud i l’habitud dels 12 companys que han fet possible els Encants;

-          que per a l’eficàcia d’una acció el mètode infal·lible és formar i refermar un equip unit, compacte, de feina. Un equip on ningú no s’esmuny, on tot es fa ansa per ansa, on els qui comanden són els primers a posar-hi les mans, el coratge, l’entusiasme i l’ànima; 

-          que em plauen i em convencen més les actituds del cor que les del cap. Per això, m’estim més la tendresa que l’amor, la generositat més que la solidaritat, la llibertat més que la seguretat;

-          que els doblers dels pobres són intocables i s’han d’administrar amb una extrema escrupolositat. Però quan aquests doblers els  suen els mateixos pobres, com passa amb els Encants, es tornen sagrats. Dilapidar-los en pedres, vanitats o estipendis constitueix un autèntic sacrilegi;

-                     que la millor sort és tenir una tribu d’amics generosos, comprensius, promptes i espavilats com la que té Can Gazà. Els Encants ho han demostrat un cop més.

Moltes, infinites, sentides, emocionades i tendres gràcies a tots.