balances. Per imitació, podem imaginar-nos que tots, àdhuc els déus, a l'hora
de prendre una decisió van dipositant en els plats els pros i els contres fins
que els pesos vencen definitivament la determinació cap a un costat o l'altre.
Aquest dies hem contemplat, amb angoixa vital i
pregones ànsies, com el caparrut i closca Bajà del Govern, l'impresident Bauzá,
no deixava que el plateret de la seva balança s'inclinàs de part de la raó, el
sentit comú, la pau social, el progrés i el benestar dels seus súbdits. Ell i l'escamot
dels seus llepaires posaven a l'altra banda de la balança social i cultural la roca
més feixuga del món, com és l'orgull, la ignorància, la comandera i els complexos.
Per molt que els personatges més prudents i
significatius del nostre poble intentassin contrarestar el pes de la imbecil·litat
d'una dictadura de fet, la balança de Bauzá seguia donant els mateixos quilos
d'odi i ràbia contra la nostra llengua, cultura i poble. Ell, com a déu absolut
i amo de la vida i la mort dels seus esclaus, es presentava disposat a tancar
la botiga abans de cedir una unça als catalanistes i maltractadors dels seus
propis fills.
Però vet aquí que, com a les sordes, de forma
silenciosa, la balança del dictador ha fet un moviment cap a la reconciliació.
No hi ha dubte: algú ha dipositat un pes
definitiu a l'altre plat.
No dubt que la peça que ha inclinat la balança l'ha
dipositada el bisbe amb la seva definició favorable al sentit comú i al bé de
tots.
Les coses no han canviat: hi haurà PP per molts
d'anys. Fins i tot en situacions tant dramàticament extremes no els ha fallat
ni la disciplina de partit a l'hora de votar ni el respecte a l'aliat sagrat
com és l'Església.
Com en temps de Franco, el bisbe pot desplomar el
til de la balança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada