Al llarg de les 10 hores de comunicació
constant, aquests sis dies que hem passat d'Encants, se m'ha fet cent
pics la mateixa simpàtica pregunta:
-Com va, això?
Malgrat sembli un sermó, la meva
resposta ha estat sempre catequesitzant:
-De les tres
finalitats cabdals que donam als Encants, dues s'acompleixen
plenament; l'altra, per ara, va molt magra.
Agraint la cara
d'interès que posa l'interlocutor, m'estenc en l'explicació:
Primera finalitat:
trobar-nos amb els amics. Es va aconseguint de forma meravellosa.
L'ambient d'aquests dies a Sa Casa Llarga és de tendra i joiosa
comunió. Tot i això, falten per venir molts amics, encara. Si no
compareixen, ens sabrà greu per ells perquè quedaran molt malament.
Segon objectiu:
mostrar una altra cara de la marginació. També s'està complint de
forma gairebé clamorosa. L'indret, les mostres, el servei,
l'ambient, són tan captivadors que s'acosta a la partió del
prodigi.
Tercer motiu:
arreplegar un doblerons. Va magre. Ningú no se'n va amb les mans
buides, però amb confitures i olis la cosa ret poc. S'han venut
molts pocs mobles i les pintures esperen un enamorat. L'any passat, a
aquestes alçades, havíem fet el doble que enguany. Us recordam el
lema dels primers Encants: solidaritat és comprar per als pobres
allò que no necessites.
Aquests darrers
dies baixarem els preus. Veniu i enviau-nos compradors, per favor.
Seria molt trist guardar un Riera Ferrari mentre ens manca el mínim
per sobreviure.
Sabem que aquest
sincer reclam serà correspost. Als desgraciats, la mala sort ens
estreny, però els amics solidaris li fan pessigolles a l'aixella
abans que ens ofegui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada