Tanmateix, els principis de la comunicació segueixen més vigents que mal. Em referesc a allò que "una imatge val per mil paraules". Aquest
axioma, en el camp de la pobresa, es tradueix en el dogma que defineix que:
"No pots presumir de misèria si no armes l'espectacle".
L'estadística són xifres mortes; a la nostra marginació
li manca drama. Tenim, per desgràcia, una nova pobresa. Profunda, trista, cada
cop més multitudinària. Però ens manca visualització. Espectacle.
Les teringues que es formen a la placa d'Espanya,
espectant el pa de Sant Antoni, o davant Zaqueo esperant l'àgape de la tarda, són
insulses, anodines. Ben bé es poden confondre amb un grupet que fa cua per adquirir
I'entrada d'un concert. La filera dels sense feina davant les oficines de
I'atur resulta més espectacular.
Vet ací que la reina, amb la genialitat de les
sobres dels creuers, ens ha mostrat el camí per posar remei a aquesta fatal
mancança de tragèdia de la nostra misèria.
Es tractaria de convertir l'antic solar de “Campsa”,
just al costat de Marivent, en abocador dels vaixells rodamons. En aquest cas,
serien rodamars. És el teatre ideal per a la nostra tragèdia. Està desocupat, a
prop del moll i custodiat pels policies que guarden el palau de les vacances de
la sobirana. Sols mancaria estimular -les propines fan miracles- els marginats
perquè anassin a furgar en el femer de la reina. Així, emularíem les estampes
de Calcuta o de qualsevol altre ciutat arreu del món que presumeixi d'extrema
misèria.
Confés que l'invent no és meu: just ran de Can
Gazà visquérem un temps una mostra d'aquesta estampa. Son Espases Vell,
concretament el redol de l'antiga metròpoli romana, fou en aquells gloriosos
anys de les visites al nostre port de l'armada americana, l'abocador dels residus
dels vaixells de guerra. Grufant aquelles pestilents muntanyes es criaren
centenars de senglars que es convertien en la millor sobrassada de Mallorca.
El nom de senglars no obeeix només a la deferència
d'evitar el mot de porc, sinó que també evoca la ferotgia d'aquells animals que
envestien la gent talment salvatges.
Conten les males llengües que d'aquesta
sobrassada va berenar Matas quan visità personalment la madona de Son Espases
Vell per pactar la indemnització milionària a fi i efecte que la dama dels
senglars sortís dels terrenys del futur hospital.
Els reportatges a l'abocador de la reina, farcit
de miserables furgadors, donarien més profit que les sobrassades de Son Espases
Vells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada