Quan hom troba una
analogia aclaridora, exacta, gairebé perfecta, s’hi aferra com a
una mala cosa.
Aquesta dèria agafà
sant Pau quan descobrí la semblança de la comunitat cristiana amb
el cos humà. No es cansava d’aplicar-la: “Formam -deia– el
cos místic de Crist. Cada membre té el seu ofici i mèrit. Tots
ens necessitam. Els ulls sense els peus no caminarien i els peus
sense els ulls no sabrien per on andaregen.”
La tragèdia esdevé en
una societat quan el cul fa de cara: ho emmerda tot. Aquest és el
cas desesperant de l’impresident Bauzà.
Tal m’ha passat amb
la visió de Marginàlia com una vila. Un poble més enmig dels
altres pobles mallorquins.
A les llargues i
massisses jornades dels Encants m’he fiançat en eixa referència
per explicar el nostre comerç; petit i entranyable comerç de simple
supervivència.
No m’he cansat de
repetir, a tort i a dret, la meva troballa literària:
“Marginàlia, com una
vila autogestionada que és, i autosuficient que vol ser, celebra un
mercat setmanal i una fira anual. Així ho tenen establert els altres
pobles de Mallorca. Per exemple, el poble on vaig néixer té mercat
cada dilluns i fira per Sant Jaume. Tothom sap que dimecres hi ha
mercat a Sineu i que Inca converteix el mercat de cada dijous en la
gran fira del Dijous Bo, un pic a l’any.
Així, a Marginàlia
obrim el mercadet cada cap de setmana, divendres, dissabte i diumenge
dematí, i tiram la casa per la finestra per celebrar la fira dels
Encants el mes de setembre”.
Arribat en aquest punt,
sintetitzava l'explicació per ajudar els distrets interlocutors, que
gairebé eren tots: “Mercat, cada setmana. Fira cada any: els
Encants”.
La singularitat és que
tant el nostre mercat setmanal com la fira anual se celebren intra
murs: no sortim al carrer per vendre, esperam que venguin a comprar a
ca nostra.
Una altra originalitat
del nostre comerç és la durada. Som amos
absoluts de l’espai i
del temps. No hem de pagar impost per posar un trast a plaça perquè
la plaça és nostra. Quant al temps, tenim tot el del món.
D’aquesta manera,
tenim tres dies de mercat, cada cap de setmana, i 10 dies de fira
cada any pel setembre. El comerç just –a nosaltres ens ve
justíssim!– ha de donar les màximes facilitats als clients
solidaris i solitaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada