CONTROL DELS REGALS

El benefactor, estimadet meu, arrufà el nas quan li vaig explicar que enguany posaríem un trast de plaça a Sa Casa Llarga, els dies dels Encants, per vendre-hi tota classe de queviures nostrats. Val a dir produïts a Can Gazà i regalats. No se n'està d'expressar el seu parer amb un to autoritari, gairebé, ofès:

-Allò que jo don és perquè us ho mengeu vosaltres i altres pobres.

Jo, tan picat o més que ell però empassolant-me la ràbia cap endins, vaig replicar-li pel camí de la ironia:

-Jo i tots els pobres gustosament ens empassolarem els queviures que ens regaleu, si res ens sobra és fam. Ens vestirem amb les camises usades que ens doneu. Però per poder complir aquests nobles i humils propòsits haureu de fer, estimat germà, un autèntic i clamorós miracle.

El recte altruista, controlador dels seus regals, posa cara de pàmfil mentre jo seguesc la via de l'absurd:

-Haureu d'aconseguir que Gesa ens accepti pollastres vius per pagar-li les factures o que Emaya ens doni l'aigua a canvi de sobrassades.

Agafat a contrapeu, el redemptor dels miserables es tragué l'espina amb una proposta contundent:

-Si el que neccessitau és cobrir eixes despeses bàsiques serà més còmode, ràpid i net que us doni els doblers, sense haver de fer la comèdia d'arreplegar i organitzar mercadets i fires.

Em vaig revestir de santa paciència per explicar-li, tot traient uns estalvis de pedagogia catequètica, els principis de l'autogestió:

-Si ens pagau l'electricitat, els pobres de Can Gazà no es preocuparan d'apagar els llums. Un cop més els haurem tractat com a objectes sense concedir-los la més mínima participació. Per retornar-los la dignitat de persones han de tocar amb les mans el que costa dur una família nombrosa endavant. S 'han de sentir responsables de les seves vides.

Callàrem tots dos, però el retret, ben mirat el just insult, em sortia per les espires dels ulls: maleïts redemptors de pa en fonteta, per entrar al món de la vertadera solidaritat heu de deixar els regals damunt el portal de les barraques dels marginats i que ells en facin allò que els sembli més escaient.