Diumenge
passat "Ara Balears", el meu estimat i admirat periòdic,
ens brindava "100 propostes per als pròxims 1000 dies",
tot celebrant els primers 100 diaris. L'equip del nostre diari en
català explicava "els reptes que ens faran créixer i mirar el
futur amb optimisme”.
Malgrat
que aquests cent punts siguin simples proclames de bones intencions,
fetes en un to moderat, m'adheresc absolutament a totes. Però la
meva tristesa pren la drecera de la desesperació i la ràbia quan
comprov que nosaltres, els marginats, els desemparats, els
miserables, no existim per "Ara".
En
les 1O pàgines,
gràficament perfectes, que el diari dedica al dossier, res no es
diu, ni de prop ni de lluny, dels 170 mil aturats; dels 300 mil
immigrants, la majoria d'ells en risc d'exclusió; dels 5 mil
marginats profunds sense possibilitat de retorn; dels 4 mil
drogoaddictes morts de sobredosi, malgrat tots els bons i cars
projectes de salvació; dels 500 malalts mentals tirats al carrer
sense la més remota esperança d'una atenció ni oficial ni
privada; de
les injustícies de part del Govern en la repartició de les ajudes a
les institucions privades que es dediquen a suplir les tasques de les
autoritats en el camp del benestar social;
dels milers de ciutadans que han de
passar per la vergonya de pidolar els aliments necessaris per no
morir de fam...
Així
mateix, en el punt 71 insinuen, tímidament i difusa, una aspiració
generalitzada, que sona talment com una avemaria en una casa de
barrets: "Aconseguir que les persones amb dependències greus i
malalties mentals tinguin qualitat de vida". Qualitat de què,
si no tenen vida? Això, si ho hagués llegit a un periòdic de
dretes i en castellà m'hauria sonat a sarcasme.
La
proposta 49 m'ha arrabassat un lleu i
melangiós somriure, tot traginant-me a
aquells utòpics anys, quan amb el doctor Barceló lluitàvem per la
legalització de les drogues: "Fomentar
les campanyes d'anàlisi de les drogues en les nits de revetlla per
mitjà d'envelats laboratori "in situ", com a mesura de
reducció de danys i prevenció
entre el jovent". Aprofitant l'envelat es podrien repartir
bitllets per anar a treballar a Alemanya.
Amb
aquests companys de viatge els marginats no existirem ni "Ara"
ni mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada