106.
Don tota la raó al famós comentarista dominical quan es lamenta:
"com ens agrada als mallorquins queixar-nos i com ens costa
protestar!". El pagès
ja
deia que perdem la llet pasturant. En aquest cas seria belant.
107.
Ara resulta que la genialitat de Miquel Barceló és genètica. Passa
que els brodats de sa mare són millors que els seus quadres. Almenys
més assequibles.
108.
La diferència bàsica entre el primer món, on habitam per mala
passada del destí, i el tercer,
on
m'agradaria viure, és que allà els nins ploren quan van descalços
mentre que aquí es desesperen quan les seves espardenyes no són de
marca.
109.
M'ha esgarrifat la sentència de la mare abadessa de les benedictines
de Manacor, que viuen en semiclausura als afores, al monestir de la
Sagrada Família: "Fins aquí arriba molta gent -afirma la
venerable monja- passejant cans; però gairebé ningú mai passejant
els seus vells.
110.
Ja que no puc canviar el món, procuraré que el món no em canvii a
mi. Amb el capgirell, el món no hi guanyaria res, però jo ho
perdria tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada