dijous, 5 de setembre del 2013

ELS MALLORQUINS PERDEM LA LLET BELANT

106. Don tota la raó al famós comentarista dominical quan es lamenta: "com ens agrada als mallorquins queixar-nos i com ens costa protestar!". El pagès ja deia que perdem la llet pasturant. En aquest cas seria belant.

107. Ara resulta que la genialitat de Miquel Barceló és genètica. Passa que els brodats de sa mare són millors que els seus quadres. Almenys més assequibles.

108. La diferència bàsica entre el primer món, on habitam per mala passada del destí, i el tercer, on m'agradaria viure, és que allà els nins ploren quan van descalços mentre que aquí es desesperen quan les seves espardenyes no són de marca.

109. M'ha esgarrifat la sentència de la mare abadessa de les benedictines de Manacor, que viuen en semiclausura als afores, al monestir de la Sagrada Família: "Fins aquí arriba molta gent -afirma la venerable monja- passejant cans; però gairebé ningú mai passejant els seus vells.

110. Ja que no puc canviar el món, procuraré que el món no em canvii a mi. Amb el capgirell, el món no hi guanyaria res, però jo ho perdria tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada