DECLARACIÓ DE GUERRA

Venerables barons i piadoses dames que no resistiu la temptació insana d’aguaitar al guirigall del meu bloc, no estic ni virulent ni agressiu: simplement som conscient del trist instant històric que ens fan viure a la força.

Els violents són els que callen davant la devastació criminal que cometen els botxins declarats de la nostra llengua, cultura, terra i pàtria. Els traïdors, els que lliuren als colonitzadors el pa dels nostres  infants per un pam de poder aquí i a Madrid.  Es diu ”qui calla hi consent”, però quan contemples la destrucció d’allò que més estimes amb un passiu silenci et converteixes en còmplice.

Si toquessin un fill meu o envestissin ma mare, em tiraria damunt  l’assassí atacant-lo amb dents i ungles. Quan al “Clam per al meu poble” vaig xisclar: ”per tu, terra nodridora, pel teu més petit bocí, nostra sang viu disposada tant a matar com a morir”, no teixia corones de flors per al més de Maria. Traduïa a paraules, pobres i esburbades, els meus sentiments més profunds i les meves conviccions més inamovibles.

Escopiu-me a la cara, però no em digueu que el meu credo, el credo de la llibertat i de l’amor per al meu poble, és demagògia.

Declar la guerra a mort  a aquest exercit de facinerosos capitanejats per Bauzá i llur plana major que sembren de sal el conró de la nostra llengua i cultura perquè no hi pugui créixer mai més un bri de vida. Me’n fot que la meva sigui una declaració de guerra unilateral. Quan peguen foc a ca nostra no esper el permís dels bombers per apagar-lo.

No usaré més munició que la veritat ni més arma que la paraula.

La veritat mai no pot ofendre. Qui es pica per una veritat, no és digne de ser tingut com a persona. L’única cosa que deshonora un home són les seves obres.

No em vingueu amb romanços com que “la guerra és bruta”. L’única brutor imperdonable és la covardia.

Des d’ara som i em declar un franctirador. Em faré fort al meu terreny conegut i trescat. Atacaré des de la ciutat inexpugnable de gailàndia, celat al castell de marginàlia. No recusaré el cos a cos i no em retiraré del camp de batalla fins que hagi arrabassat a mossegades la pell d’ovella dels llops que destrossen els anyells de la nostra guarda.

La meva tàctica serà despullar-los. Quan tothom els contempli nus tot comprovant que l’embalum dels collonets que exhibeixen són papers d’estrassa, es retiraran a la cova de les ratapinyades d’on mai no haurien d’haver eixit.

No em sent cap reencarnació de Joanot Colom, però us convit a reinventar les germanies.