LES CATIVES DE COSTITX

La veu de la directora del teatre de la presó transmetia la tendra llàstima que havia sentit tot contemplant el quadre. Quan la voluntària de la Creu Roja sortí a l’escenari per presentar l’obra restà corpresa per la visió del públic que havia acudit a l’estrena de la temporada. A primera fia, arraulida dins la butaca, M. Antònia Munar la contemplava amb una mirada serena i tranquil·la. A banda i banda, s'asseien les dues gitanes que mai no l’abandonen. Una la pentina, l’altra li fa la manicura.

De la cuina estant, aidat per la calma de la pelada de cebes, he aprofitat el seu oli volàtil sulfurat per dissimular unes llàgrimes de compassió, mentre deixava que la imaginació alçàs son vol.

He contemplat com la venerable paisana de Munar, Margalida Amengual i Campaner, es posava, amorosida, al costat de la famosa presa. La mística “Cativa” protegia “la princesa captiva”. Aquestes dues dones s’havien trobat sempre dins la distància de la llunyania protocol·lària

L’any 1988 la poderosa ama i madona de Costitx i de tota Mallorca, la reverenciada política major, com a batlessa del poble havia declarat filla il·lustre la humil i estimada nina de la Inclusa, esdevinguda la primera laica mallorquina aspirant al títol de Santa. Però instal·lada al cel del poder, la molt honorable presidenta del Consell i del parlament no necessitava l’ajuda d’una pobre visionària casolana, per molt que el Papa la declaràs venerable. Ara, però, es necessiten urgentment una a l’altra.

La venerable Cativa precisa d’un miracle i d’un esclat de devoció popular per poder pujar escalons vers la beatificació. Totes les gitanes de la presó repartint estampes de “la santa paia” poden fer furor. D'altra banda, la princesa captiva necessita una ajuda extraordinària del cel per guarir el cos i l’anima.

No és tothom que pugui tenir dues majordomes calés i una venerable necessitada de miracles a les seves ordes.

Ara veig que un cop més, la costitxera sortirà airosa del seu mal tràngol. A la presó, les Catives triomfaran.