Fa dies que la mala nova corr pel Secar de la Real. Dilluns 21, la festa de les Verges, trobaren en Jaume, mort, a les portes del monestir de Sant Bernat. Darrerament, l’estret portal que dóna pas de la barriada cap al convent, les portes del qual es tanquen cada vespre, s'havia convertit en l'aixopluc preferit del marginat per excel·lència de la senyorial urbanització.
He retardat les meves exèquies tot esperant que els
diaris se'n fessin ressò, malgrat fos en un raconet de la crònica dels succeïts.
De moment, no he vist cap notícia de la desgràcia a cap mitjà de comunicació.
En Jaume era un marginat molt singular. Mallorquí,
prim, alt, alcohòlic, mal carat, breguista, ben mirat agressiu, s'havia
convertit -segurament de forma inconscient- en un provocador, en un antisistema
de veritat.
Es guanyà a pols que el fessin fora -no sempre de
bones maneres- de per tot. Expulsat de tots els albergs, menjadors públics,
bars i fins i tot dels xupanos dels camarades, es feia la vida pel carrer. Anava
acompanyat d'un ca i d'un amic de malifetes. Amb tan bones companyies, no és
estrany que se sentís l'amo del món. Dit amb poques paraules, en Jaume era un
toca-collons.
Venia a Can Gazà a cercar menjar amb una carmanyola. No
es dignava seure a taula amb la "xusma", que deia ell. Quan jo el
servia, amb un to de burla escardada em deia:
-La millor cullerada és per al ca.
Ens guardàvem mútuament una mena d'afecte molt
singular.
Em dol la seva mort. Notaré a faltar les seves atrevides
provocacions. Però qued tranquil: Can Gazà ha fet per en Jaume el que podia i
més. A qui ha tocat els collonets ben tocats ha estat als frares de la Real. Vull creure que
creuen el que prediquen. Si és així, com poden mantenir aquest silenci
sepulcral sabent que Jesús ha mort just damunt el seu portal?
Jo no dic que li donassin una de tantes cel·les que
restaren buides després de tancar "Anselm Turmeda", el centre
d'acollida de marginats estrangers. Però almenys, dissimuladament, haguessin
pogut deixar que es guarís als pòrtics del pàrquing preparat per als cotxes de la Comunitat i dels devots
cristians o patriotes que acudeixen a l'emblemàtic monestir a la recerca d'un sagrament,
una senyera o una denúncia contra l'hospital.
Estimats germans: si deixau
morir Jesús al vostre portal, no us estranyeu que l'herència del Fundador es
converteixi en el cementeri de la Congregació dels Sagrats Cors.
Si t'informassis un poc més no ofendries d'aquesta manera.
ResponEliminaI tu creus en Jesús? O creus en el teu ego que ha de sortir per tot, ja parlis d'homosexualitat, de marginats o de capellans.
No hi ha res ni ningú de positiu en el teu costat?
Abans d'escriure convé informar-se.
I el que demanes als altres, primer fes-ho tu. Per què no dus els marginats a casa teva, en lloc de fer-los servir per exhibir-te més encara?
Atentament.
No comprenc el que vols dir amb això de "per què no dus els marginats a casa teva". D'ençà que tenc coneixement, en Jaume conviu amb els marginats i comparteix vida i casa.
EliminaI jo en don testimoni, i pos el meu nom i llinatges, no m'amag dins un "anònim".
Maria del Pilar Barceló
Anònim, t'has passat sis estacions!!! No discutiré els defectes de Jaume Santandreu, no és el lloc oportú, però si que te diré que Jesús, el fill del Fuster de Natzaret, és el mirall on J. S. es mira cada dia. Defensor del seu territorio com Jesús, Expulsador dels comerciants del seu temple, com Jesús, assistent dels que no tenen res- benaurances de Jesús. Permetem una recomanació: Fest-tho mirar. Salut. Jaume F Mulet
ResponEliminaPrimer de tot convendria informar-vos dels fets. Perquè de pegar bufatades a dreta i esquerra sense saber el fons de l'assumpte i alçar la veu en to profètic,
ResponEliminaja n'hi ha prou. I posats a citar l'evangeli també podríem fer-ho amb aquella cita de que "no sàpiga la dreta el que fa l'esquerra". Hi escau molt bé. I, sigui dit de pas, potser no hi tanta gratuïtat com sembla. - I si es dóna l'oportunitat d'escriure sense nom, ho faig. Entre altres coses, per no presumir i fer-se defensor de causes molt nobles, mentre no s'instrumentalitzin..
Lo més dificil es viure com viu en Jaume Santandreu, sent una profunda admiració pel que viu dia a dia a Can Gazà, lo més fàcil es alabar-lo i criticar-lo, sa nostra postura es facilísima i gratuita, ademés també anònima... gràcies Jaume
ResponEliminaConec monjes i religiosos que han anat a Ca'n Gazà, a la Sapiensa... algú es traslladava amb mobylette tant a l'hivern com a l'estiu i es passava la nit tenint cura de la gent. Mai he sentit que ho proclamàs pels diaris. I a les entrevistes que demana en Jaume Santandreu mai he llegit que tengui persones que formen part de l'equip. No. Només ell, ell, ell, ell. Que, per cert té temps per desaparèixer, escriure noveles i fer viatges a l'Africa. I també fa molt de bé, és clar. Però si no enfonsàs els altres per sobresurtir ell, les coses anirien millor.
ResponEliminaSr. Santadreu: El Bisbe Teodor et va dir o escriure, no ho record bé, que t'ofegaries en la teva pròpia atocomplença. Això t'emprenyà com una moneia, tant que al teu llibre "El sexe del profeta" et referies a la dita del bisbe com un cop baixa. Qui t'has pensat qui ets? El teu llombrígol té les dimensions de la rosassa de la seu de Mallorca. A tu els pobres no et preocupen, només el teu ego és el que compta. I res pus. això que dius dels frares de La Real és una obscenitat que només pot sortir d'una boca infame i d'un cregut com tu.
ResponEliminaEm sembla molt encertat. Ja està bé anar pel món fent de profeta i ofenent a tothom. Els marginats t'han donat fama i potser dobblers... Perquè de les donacions que t'arriben no en dones compte a ningú. Per cert, els que despectivament anomenes frares de La Real n'hi hagué un fa anys que anava a Ca'n Gazà sense fer tant de renou. I durant uns quants anys han tengut immigrants a ca seva. Sense necessitat de proclamar-ho a dreta i esquerra.
EliminaA tots els que critiqueu la feina d'en Santandreu, perquè no heu feis vosaltres? NO, vos és més fàcil criticar i acusar amb les coses més absurdes i sense fonaments.
ResponEliminaFER-VOS HO MIRAR!
Las opiniones que se escudan detrás del anonimato no valen, son de cobardes. Tiran la piedra y esconden la mano. Yo conozco la historia de este marginado que cuenta Jaume y es así. Y conozco a Jaume desde hace 40 años, de sus años de la Sapiencia y los marginados, y jamás ha tenido nada suyo. Todo ha sido para los demás. Esa más, para estar con los marginados, se ha automarginado. Porque de haber querido, hoy sería, como mínimo, canónigo en vez de ex mosén. Así que quien tenga algo que decir de él, a favor o en contra, que lo diga, con nombres y apellidos, sino es que es un cobarde, un bocagrande y un tirador de piedras y escondedor de manos.Vamos, lo habitual entre los que se ocultan tras un anonimato.
ResponEliminaPedro Prieto
Em dol molt moltissim, al cor i lánima,aquetas manifestacions, anónimes,en
ResponEliminaJaume Santandreu no es mereix, aquestas manifestacions, derivades d´una
enveja i una manca de d´estimació, manco mal que en Jaume Santandreu esta
curat d´espats, jo no le vits personalment,pero el segueix, amb cor i anima, t´estim Jaume Santandreu.
En Jaume mateix es refereix a la polèmica al seu apunt Tot comentant els comentaris anònims, del vint-i-vuit d'octubre del dos-mil tretze. Cinc dies després, l'apunt següent no, l'altre.
ResponElimina-jordi isant