dissabte, 5 d’octubre del 2013

SOM UNA PAÏSSA ESPANYOLA



Molt bé, Mabelita meva, cabrerona del meu cor. Al joc del qui la dirà més gossa que heu inventat els peperos per entretenir el vostre "quefe", has cantat bingo."Que quedi clar d'una punyetera vegada", clamaves com a portaveu del PP al Parlament: “No som un país català”.
Efectivament, som una païssa espanyola. Segons l’Alcover-Moll, païssa és el “lloc on mengen i dormen les bèsties de càrrega".
Ets valenta i atrevida, tu, nina. D'un plumasso, com diríeu en el vostre idioma, et carregues vuit segles d'història. Tranquil·la. Els teus cosins de nissaga, àdhuc algun bisbe, neguen l'holocaust nazi. No oblidis que Hitler arribà al poder tot guanyant unes eleccions.
Així com dius, torna tot al seu lloc: som al segle XIII. Som un emirat. El califa nom Binibauza. La catedral torna a ser la mesquita principal. El bisbe i els canonges són els seus aiatol·làs. El mallorquí, és un dialecte del berber. Per això no deim gat, com els catalanutxos, sinó moix com els rifenys.
Per la mateixa cosa, els homoniqueus del teu partit -tant mascles, ells- miren cap a la Meca quan Madrid els dóna pel saco. Ben barato, per cert. Exactament, per 66 euros l'any.
Tens tota la raó, quicona escaïnadora: els països catalans no existeixen. Tot fou un invent d'un popones que nomia Joan Fuster i que es va tapar un ull per poder ser, almanco, borni en el país deis cecs.
Fa anys, quan ton pare, ministre de sanitat de la colònia, tenia la
decència de morir a Son Dureta, jo ja ho vaig proclamar clar i llampant als sopars de les Tarragones: “No formam part dels països catalans, sinó de la Catalunya Gran. Som Catalunya enmig del Mar”.
Quan la Història ens faci justícia, com està a punt de fer-ho al Principat, no formarem una coalició de països catalans, sinó una confederació d'estats agermanats. Cadascun d'ells lliure i independent, tot constituint la república federal de Catalunya.
Mentrestant, seguirem aguantant les pallisses que ens propinau tu i els teus com si fóssim bestioles de càrrega, i mirarem de sobreviure dins eixa païssa espanyola.

1 comentari:

  1. devant genteta com sa que tú et refereixes, m'estim mes callar, però no dubtis que per es meu çervellet , surten trons i llamps de cap a aquesta insignificant aficionada a mallorquina ( no el sap parlar tan sols) - No hi ha temps que no torni, diu ma mare.- Ja vorem qui riu es darrer !!! Mabelita Cabrerita !!!!

    ResponElimina