PEPEROS: LO VOSTRO SÓN LES PROCESSONS DE CAPERUTXES

Som imbècil perdut. Ho confès. Quan els vaig veure amb els calçons baixos,  tapant-se les vergonyes que no tenen amb les manetes fines farcides d’or, en lloc d’un atac de befa m’entrà una lleu esgarrifança  de llàstima. Eren tant macos amb les camisses blanques de cambrers o amb l’uniforme negre de la funerària, envoltats d’una  munió d’angelets surats a escoles de monges, que em desarmaren. Em va succeir com a aquell ca  de bestiar  que quan va veure el rateret que li lladrava es va entendrí i acabà llepant-lo, mentre el quissonet s’orinava del pànic.

Els peperos em fan enveja. No tenen ni el més remot sentit del ridícul. Si són déus, per què necessiten el sentiment de vergonya? Si jo hagués proclamat als quatre vents, com ho han fet els cappares del  partit únic, que els qui realment compten en una protesta de carrer són els qui tenen el seny de quedar-se a  ca seva mirant l’espectacle per la tele  del govern, estaria  un mes sense treure el cap a la finestra. Em moriria de vergonya.

Però ells no s’immuten. Fins i tot un adepte submís  –tots estan tallats pel mateix patró- ha proclamat a plena gorga que havien complit amb escreix la seva proposta. No havien convocat una manifestació, amb pancartes, fanàtics i moguda per diversos carrers  per donar la sensació de ser molts,  sinó una concentració, val a dir una  reunió massiva, educada, senyorial en un sol punt per compartir la lectura del nou evangeli.

S’havien proposat omplir la plaça Major talment com els seus camarades del Principat havien curullat la plaça de Catalunya. Quina barra! El 29S, els cent mil arreplegats vàrem haver de convertir la manifestació en una concentració tot farcint mitja ciutat. Jo no havia partit de la plaça d’Espanya quan el cap de la teringa –una teringa de tot el carrer!- ja havia arribat a la plaça de la Reina.

Peperos, no us fiqueu als nostres territoris exclusius com són el  carrer dels qui mostren cara i el corral dels lletraferits, lingüistes, gramàtics i intel·lectuals de mena. A aquests closos de saviesa i progrés no us hi arrambeu.  Estan infectats de catalanistes, separatistes i “judeomasónicos”, com apuntaria el vostre cabdill immortal.

A la pròxima moguda heu d’armar una processó de tapades. Just que acudeixin  la meitat de les que es refugien als armaris fareu una cadena que anirà des  de la plaça Major fins als peus del Sant Crist de la Sang. El bon home no s’espantarà: està acostumat a què els encaputxats li besin els peus i a què les filles de santa mare li supliquin salut i feina.

PS: Per favor, quan us hàgiu canviat els calçons blancs, no la camisa, tornau-me el guant que us vaig llançar.