Un dia vaig pensar que havia fet matx i que m’havia passat tres pobles
explicant per Catalunya Ràdio el trauma que patia imaginant-me com el qui
signava els decrets homòfobs del Vaticà ho feia amb una mà al paper i l’altra
al genoll del seu bell secretari.
Quan em vaig assabentar que els membres del
lobby gai estampaven llur signatura al tàlem, on dormien amb el capità de la
guàrdia suïssa, em vaig sentir tal com he estat tota la meva vida: un pobre
bàmbol innocent.
Aquest mateix sentiment m’ha reeixit quan vaig
llegir al “Diario de Mallorca” de dia 12 d’octubre d’enguany els magnífics
articles de Miquel Adrover i de Mar Ferragut.
Resulta que els qui han creat el criminal
problema del TIL envien els seus fills a col·legis concertats que no s’han de
sotmetre al decret del Govern. Dia 14 d’octubre m’assabentava que el promotor
de la pallassada dels manifests a favor del TIL, també resguarda els seus fills
de les males companyies a un col·legi privat.
Per paga, el Califa no té fills. Les espècies
humanes, a diferència de les rates, no nodreixen dins els armaris.
Per altra banda, qui ha armat la santa croada
contra el català porta el seus cadells a un col·legi anglès, on el castellà, el
català i la religió són com les tres maries del nostre temps.
Gairebé tots els altres consellers i
directors generals confien l’educació dels seus plançons a la màfia classista
de la concertada.
Deu meu, Déu meu!, no podíeu enviar-me un càstig
pitjor: pobre i beneit! Més que ràbia
contra aquesta guarda de mutants que tenen la vista al clotell i la vergonya a
la punteta de la fava, experiment una profunda llàstima envers d’aquest minyó
crèdul i innocu que som jo.
Mancat dels més elementals banyons per
envestir a aquesta invasió de hienes manlleu el judici al Mestre: “Fariseus,
hipòcrites, criminals que esclafau els dèbils amb càrregues insuportables
mentre vosaltres no els empenyeu ni amb sol dit”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada