EL NOSTRE MÀRTIR JERONI

Mossèn Jeroni Alomar i Poquet fou afusellat pel nou règim catolicofranquista el 7 de juny de 1937.

L'únic capellà assassinat a Mallorca en la brega mortal de les dues Espanyes compleix totes les característiques que han portat 522 màrtirs a la categoria de beats. Era un home de profundes conviccions evangèliques fins al punt d'exposar la seva vida per salvar la dels altres.

Assolí així el grau suprem de la caritat cristiana. En el moment de ser afusellat, pinta, amb la llum de l'alba, l'estampa perfecta d'un màrtir gloriós. Dret davant el mur del cementeri de Ciutat, es despulla de la sotana, dipositant-la curosament aplegada al seus peus, mentre declarava amb la seva poderosa veu de famós predicador:

-Matareu l'home, però el capellà viurà per a sempre.

El seu crit s'ajunta al ressò esgarrifós dels deu trets assassins:

-Visca Crist Rei!

Per què no figura el seu nom a la llista dels Màrtirs Espanyols del segle xx a la lamentable cerimònia de Tarragona si serva tots els requisits de màrtir catòlic?

La resposta és tan evident que fa llàstima per simple: al nostre màrtir li falla un punt essencial per ser reconegut com a tal per l'església catòlica, apostòlica i vaticana: el mataren els bons, els salvadors, els triomfadors.

Per ser màrtir és essencial que et matin els dolents, els altres, els enemics.

Beatificar el nostre màrtir Jeroni seria com si l'Església elevàs als altars un sant innocent -n'hi va haver milers!- que ella mateixa va fer cremar al fogueró dels jueus. Impossible! Mai de mai veurem canonitzat un màrtir de la Santa Inquisició.

No es pot presentar la ignorància com a excusa d'aquesta injustícia. No hi ha res pitjor que una mare que fa parts i quarts. El cas del nostre màrtir és super conegut a la cúria vaticana. L'arquebisbe Ladària és un dels personatges que té més vara dins el govern de l'Església. Jesuïta, bona persona, net de cor i males herbes, treballa a la sala de comandament del transatlàntic de Pere.

Aquesta eminència és camarada i confident del pare Nicolau Pons, autor de l'hagiografia del capellà Poquet. Em costa que es comuniquen amb molta freqüència. Fins i tot, un vespre que Ladària arribava a Monti-sion acompanyat del bisbe Murgui, parlant del cas de pederàstia de Can Picafort, el meu amic Colau lliurà a tots dos un “Encís de Minyonia".

Tendrem justícia històrica quan el poble la faci al carrer. Tendrem un màrtir quan els dolents beatifiquem els innocents que mataren els bons.