divendres, 25 d’octubre del 2013

INDIGENT MORT AL PORTAL DEL MONESTIR DE LA REAL


Fa dies que la mala nova corr pel Secar de la Real. Dilluns 21, la festa de les Verges, trobaren en Jaume, mort, a les portes del monestir de Sant Bernat. Darrerament, l’estret portal que dóna pas de la barriada cap al convent, les portes del qual es tanquen cada vespre, s'havia convertit en l'aixopluc preferit del marginat per excel·lència de la senyorial urbanització.
He retardat les meves exèquies tot esperant que els diaris se'n fessin ressò, malgrat fos en un raconet de la crònica dels succeïts. De moment, no he vist cap notícia de la desgràcia a cap mitjà de comunicació.
En Jaume era un marginat molt singular. Mallorquí, prim, alt, alcohòlic, mal carat, breguista, ben mirat agressiu, s'havia convertit -segurament de forma inconscient- en un provocador, en un antisistema de veritat.
Es guanyà a pols que el fessin fora -no sempre de bones maneres- de per tot. Expulsat de tots els albergs, menjadors públics, bars i fins i tot dels xupanos dels camarades, es feia la vida pel carrer. Anava acompanyat d'un ca i d'un amic de malifetes. Amb tan bones companyies, no és estrany que se sentís l'amo del món. Dit amb poques paraules, en Jaume era un toca-collons.
Venia a Can Gazà a cercar menjar amb una carmanyola. No es dignava seure a taula amb la "xusma", que deia ell. Quan jo el servia, amb un to de burla escardada em deia:
-La millor cullerada és per al ca.
Ens guardàvem mútuament una mena d'afecte molt singular.
Em dol la seva mort. Notaré a faltar les seves atrevides provocacions. Però qued tranquil: Can Gazà ha fet per en Jaume el que podia i més. A qui ha tocat els collonets ben tocats ha estat als frares de la Real. Vull creure que creuen el que prediquen. Si és així, com poden mantenir aquest silenci sepulcral sabent que Jesús ha mort just damunt el seu portal?
Jo no dic que li donassin una de tantes cel·les que restaren buides després de tancar "Anselm Turmeda", el centre d'acollida de marginats estrangers. Però almenys, dissimuladament, haguessin pogut deixar que es guarís als pòrtics del pàrquing preparat per als cotxes de la Comunitat i dels devots cristians o patriotes que acudeixen a l'emblemàtic monestir a la recerca d'un sagrament, una senyera o una denúncia contra l'hospital.
Estimats germans: si deixau morir Jesús al vostre portal, no us estranyeu que l'herència del Fundador es converteixi en el cementeri de la Congregació dels Sagrats Cors.

12 comentaris:

  1. Si t'informassis un poc més no ofendries d'aquesta manera.
    I tu creus en Jesús? O creus en el teu ego que ha de sortir per tot, ja parlis d'homosexualitat, de marginats o de capellans.
    No hi ha res ni ningú de positiu en el teu costat?
    Abans d'escriure convé informar-se.
    I el que demanes als altres, primer fes-ho tu. Per què no dus els marginats a casa teva, en lloc de fer-los servir per exhibir-te més encara?
    Atentament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No comprenc el que vols dir amb això de "per què no dus els marginats a casa teva". D'ençà que tenc coneixement, en Jaume conviu amb els marginats i comparteix vida i casa.
      I jo en don testimoni, i pos el meu nom i llinatges, no m'amag dins un "anònim".
      Maria del Pilar Barceló

      Elimina
  2. Anònim, t'has passat sis estacions!!! No discutiré els defectes de Jaume Santandreu, no és el lloc oportú, però si que te diré que Jesús, el fill del Fuster de Natzaret, és el mirall on J. S. es mira cada dia. Defensor del seu territorio com Jesús, Expulsador dels comerciants del seu temple, com Jesús, assistent dels que no tenen res- benaurances de Jesús. Permetem una recomanació: Fest-tho mirar. Salut. Jaume F Mulet

    ResponElimina
  3. Primer de tot convendria informar-vos dels fets. Perquè de pegar bufatades a dreta i esquerra sense saber el fons de l'assumpte i alçar la veu en to profètic,
    ja n'hi ha prou. I posats a citar l'evangeli també podríem fer-ho amb aquella cita de que "no sàpiga la dreta el que fa l'esquerra". Hi escau molt bé. I, sigui dit de pas, potser no hi tanta gratuïtat com sembla. - I si es dóna l'oportunitat d'escriure sense nom, ho faig. Entre altres coses, per no presumir i fer-se defensor de causes molt nobles, mentre no s'instrumentalitzin..

    ResponElimina
  4. Lo més dificil es viure com viu en Jaume Santandreu, sent una profunda admiració pel que viu dia a dia a Can Gazà, lo més fàcil es alabar-lo i criticar-lo, sa nostra postura es facilísima i gratuita, ademés també anònima... gràcies Jaume

    ResponElimina
  5. Conec monjes i religiosos que han anat a Ca'n Gazà, a la Sapiensa... algú es traslladava amb mobylette tant a l'hivern com a l'estiu i es passava la nit tenint cura de la gent. Mai he sentit que ho proclamàs pels diaris. I a les entrevistes que demana en Jaume Santandreu mai he llegit que tengui persones que formen part de l'equip. No. Només ell, ell, ell, ell. Que, per cert té temps per desaparèixer, escriure noveles i fer viatges a l'Africa. I també fa molt de bé, és clar. Però si no enfonsàs els altres per sobresurtir ell, les coses anirien millor.

    ResponElimina
  6. Sr. Santadreu: El Bisbe Teodor et va dir o escriure, no ho record bé, que t'ofegaries en la teva pròpia atocomplença. Això t'emprenyà com una moneia, tant que al teu llibre "El sexe del profeta" et referies a la dita del bisbe com un cop baixa. Qui t'has pensat qui ets? El teu llombrígol té les dimensions de la rosassa de la seu de Mallorca. A tu els pobres no et preocupen, només el teu ego és el que compta. I res pus. això que dius dels frares de La Real és una obscenitat que només pot sortir d'una boca infame i d'un cregut com tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla molt encertat. Ja està bé anar pel món fent de profeta i ofenent a tothom. Els marginats t'han donat fama i potser dobblers... Perquè de les donacions que t'arriben no en dones compte a ningú. Per cert, els que despectivament anomenes frares de La Real n'hi hagué un fa anys que anava a Ca'n Gazà sense fer tant de renou. I durant uns quants anys han tengut immigrants a ca seva. Sense necessitat de proclamar-ho a dreta i esquerra.

      Elimina
  7. A tots els que critiqueu la feina d'en Santandreu, perquè no heu feis vosaltres? NO, vos és més fàcil criticar i acusar amb les coses més absurdes i sense fonaments.
    FER-VOS HO MIRAR!

    ResponElimina
  8. Las opiniones que se escudan detrás del anonimato no valen, son de cobardes. Tiran la piedra y esconden la mano. Yo conozco la historia de este marginado que cuenta Jaume y es así. Y conozco a Jaume desde hace 40 años, de sus años de la Sapiencia y los marginados, y jamás ha tenido nada suyo. Todo ha sido para los demás. Esa más, para estar con los marginados, se ha automarginado. Porque de haber querido, hoy sería, como mínimo, canónigo en vez de ex mosén. Así que quien tenga algo que decir de él, a favor o en contra, que lo diga, con nombres y apellidos, sino es que es un cobarde, un bocagrande y un tirador de piedras y escondedor de manos.Vamos, lo habitual entre los que se ocultan tras un anonimato.
    Pedro Prieto

    ResponElimina
  9. Em dol molt moltissim, al cor i lánima,aquetas manifestacions, anónimes,en
    Jaume Santandreu no es mereix, aquestas manifestacions, derivades d´una
    enveja i una manca de d´estimació, manco mal que en Jaume Santandreu esta
    curat d´espats, jo no le vits personalment,pero el segueix, amb cor i anima, t´estim Jaume Santandreu.

    ResponElimina
  10. En Jaume mateix es refereix a la polèmica al seu apunt Tot comentant els comentaris anònims, del vint-i-vuit d'octubre del dos-mil tretze. Cinc dies després, l'apunt següent no, l'altre.
    -jordi isant

    ResponElimina