més, encara.
Una pastera
farcida de gent d'Argèlia, com la que ens ha arribat, representa la paràbola i
el clam de la tragèdia humana.
Com pot ser que
una persona jove es llenci a la mar gran sabent que, probablement, morirà
desesperat? En el millor del casos, arribarà a una terra inhòspita on començarà un llarg calvari que el tornarà al negre punt de partida.
Cavil·lant aquest misteri he arribat a una esgarrifosa conclusió: els arriscats
immigrants de les pasteres són uns condemnats a mort. A una obscura mort de fam
i de misèria Hom compren que per escapar-se d'un penal, un pres que pateix
cadena perpètua arrisqui l'escaspuló de vida que li resta. En tan tràgiques
condicions jo faria el mateix.
Una altra
reflexió és que Àfrica resta al mateix costat nostre. Argèlia ens queda un
quilòmetre més a prop que Espanya. Més que el sud d'Europa, som el nord
d'Àfrica.
Hem de tancar
portes. Ja no n'hi caben més. Ni negres, ni moros, ni sud-americans, ni
romanesos, ni xinesos...
Mallorca
no deixa de ser una pastera abandonada a la mar gran. Tres-cents mil nàufrags
recollits, per solidaritat, a alta mar i fent
trontollar la nostra nau, acabaran per enfonsar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada