El Jaume marginal i marginat, que fa vida i mort
amb els exclosos, ha adquirit una excelsa cultura de clavegueram que sols pot
expressar-se amb el llenguatge de taverna que mig barbotegen els condemnats al
carrer. Els meus marginats socials parlen en castellà. En el seu castellà. Un
espanyol de molt baixa estofa que quan el tradueixes al català es transvesteix
amb túniques elegants.
M'he enamorat dels dos oficis que més menyspreen
els meus marginats com els més baixos del món. Els títols que més detesten són:
palanganeros i mamporreros. En català sonen a altes dignitats:
gibrellers i donadors de dret.
Tota la meva vida, àdhuc ara en Can Gazà, he fet de
palanganer, de bidet de putes, tot rebent per recompensa el refilet de maricona.
Hauria volgut ser donador de dret en una quadra de
sementals.
Com a darrer desig d'eix testament, us preg, Déu
meu, que m'aconseguiu la plaça de mamporrero a la caserna dels déus
emprenyatívols.
Acab com a "Estopa Encesa":
"Vull ser donador de dret quan els déus
donin pel sac als moralistes, als salvadors i al bisbe d'Alcalà”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada