dissabte, 13 de juliol del 2013

214. L'ÚLTIM DESIG


No només som i em sent molts de Jaumes, sinó que cada personalitat té el seu llenguatge propi per expressar-se. Gràcies, Déu meu, per estimar i protegir cada parcel·la, singular i pròpia, del meu tarannà.
El Jaume marginal i marginat, que fa vida i mort amb els exclosos, ha adquirit una excelsa cultura de clavegueram que sols pot expressar-se amb el llenguatge de taverna que mig barbotegen els condemnats al carrer. Els meus marginats socials parlen en castellà. En el seu castellà. Un espanyol de molt baixa estofa que quan el tradueixes al català es transvesteix amb túniques elegants.
M'he enamorat dels dos oficis que més menyspreen els meus marginats com els més baixos del món. Els títols que més detesten són: palanganeros i mamporreros. En català sonen a altes dignitats: gibrellers i donadors de dret.
Tota la meva vida, àdhuc ara en Can Gazà, he fet de palanganer, de bidet de putes, tot rebent per recompensa el refilet de maricona.
Hauria volgut ser donador de dret en una quadra de sementals.
Com a darrer desig d'eix testament, us preg, Déu meu, que m'aconseguiu la plaça de mamporrero a la caserna dels déus emprenyatívols.
Acab com a "Estopa Encesa":
"Vull ser donador de dret quan els déus donin pel sac als moralistes, als salvadors i al bisbe d'Alcalà”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada