203. OFEGAT PELS CURTS

Aimat animaló intel·lectual, comprenc la teva desesperació. El preu més elevat que pagues per passar les velleses al paradís de Can Gazà és haver de conviure amb una bandada de curts. La situació es extremosa. Tots són curts. La curtària  constitueix un condicionament infal·lible cap a la marginació.

Alguns afegeixen a llur ximpleria l’afany de poder. Aleshores, es torna imbecil·litat. Els cretins et llancen de cap a l'histerisme. La situació es fa insuportable quan es cola a la teva família gazanenca un curt dolent. Jo, que som déu, als curts dolents els esclafaria com a puces. Tu, massoca babau, quan els descobreixes, a força de capolar-t'hi els nervis, els fas fora. Aquest torcebraç amb els imbècils malentranyats t'esgota fins a l’exhauriment.

Un curt se suporta amb dosis elevades de paciència. A un dolent pots presentar-li batalla. El refrany pagès de "val més puta que colló”, segueix vigent.   L'únic remei contra el monstre que reuneix les dues tares és decapitar-lo.

Ja sé que no podem presumir d'un coeficient elevat d'intel·ligència, però més o manco ens defensam des del cap. Quan a  l'inici de la comunicació m'he adreçat a tu com a intel·lectual i no com a intel·ligent volia palesar aquest caire. Ens han aregat per viure des de l'intel·lecte. A la mar de la curtesa, tot déu naufraga.