Dues notícies
bomba coincidiren el mateix dia: per una banda tancaven Maria Antònia Munar i
la cúpula del seu partit a la garjola i per altra, Cort declarava a tots els
mitjans públics que “no sabia què fer amb l’edifici de l’antiga pregó” just
acabat de comprar amb doblers del poble.
Davant uns
esdeveniments de tanta envergadura històrica, la meva olla de caragols ha
començat a bullir tot somniant truites per les quals estic disposat a
rompre-m’hi els ous.
Deixau que formuli la cogitació amb simples anunciats sense més solfes.
PARTIM
·
D’un principi ètic: la presó no pot servir només de
càstig; ha de produir uns beneficis per a la persona tancada i per a la
societat.
·
D’un lloc amb unes possibilitats immenses. L’antiga
penitenciaria es pot convertir en el centre sociocultural més espectacular del
món.
·
D’unes condicions meravelloses: local de propietat
pública, espai ampli, situació ideal per a activitats tant socials com culturals
i facilitat de desplaçaments. En el cor sociosanitari de Ciutat.
·
Immillorables possibilitats de disposar de personal
extraordinari. Totes les ONG,s gasten un 60% en personal i burocràcia. L’equip
format pels presos il·lustres no costaria res.
·
D’unes facilitats úniques per fer les taques. La creu de
tots els equips, àdhuc dels redemptors, són els horaris, els torns, les
nocturnitats, els dies lliures, les hores extres, les vacances... En el nostre
cas, els treballadors estarien disponibles a totes hores. Fer guàrdies, fins i
tot de nit, seria un privilegi. Qualsevol cosa és millor que estar embarrat
dins una cel·la.
·
D’una eficàcia garantida. El currículum dels futurs
dirigents de l’antiga càrcer avala qualsevol projecte. Sols l’expresidenta del
Consell de Mallorca i del Parlament de les Illes Balears, amb un telèfon pot
aconseguir dels lladres legals i antics col·legues tota la solidaritat
necessària per posar en marxa qualsevol prodigi social. La gent no respon als
bons, sinó als coneguts. Si la princesa, de pecadora –vull dir de
prevaricadora- va fer bones obres, què no pot fer de monja de clausura?
·
D’unes necessitats clamoroses tant de persones com
d’organitzacions: 170 mil aturat en risc d’exclusió social clamen noves
atencions. Les autoritats competents han de redreçar uns serveis insostenibles
per mor dels lloguers de locals, personal i altres herbes. Urgeix racionalitzar
el gastòrum social. L’atenció als marginats no ha de valer l’absurd que
ara costa.
PROPOSAM:
Formar un equip
de primera capitanejats per la presa d’honor i els seus adlàters amb el qual
posar en marxa la nova vila de la marginàlia a l’edifici municipal de l’antiga
penitenciaria.
M’oferesc com a coordinador. Present com aval la història de l’Hospital de
Nit, el centre de transeünts, el Refugi, Zaqueu, Son Ribes, Can Gazà i sa Casa
Llarga
Un cop més, el còdol rebutjat pot esdevenir pedra fonamental per a la
utopia.
Can Gazà, estiu de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada