220 dies hem compartit 220 capítols de 220 paraules d’un opuscle titulat “Déu meu”.
Després
d’aquesta experiència em sent:
AGRAÏT
Moltes,
moltíssimes gràcies Cati Castell i Jaume Mateu per penjar cada dia el sonet en
prosa al blog, tot escollint, com a reclam, una artística fotografia. Gràcies,
amics, per la vostra santa paciència i la vostra caparruda fidelitat.
ACOMPLEXAT
Davant
un ordenador em sent com un baldat enmig d’una marató. M’hauria agradat
establir un diàleg, molt millor encara una polèmica, amb els meus seguidors.
Perdonau la meva impotència. Tampoc no tenc carnet de conduir ni faig declaració
de renda i em conform.
DECEBUT
Us
ho confés: em pensava que la meva bíblia de butxaca provocaria un escàndol. A “Déu
meu” m’he despullat absolutament sense deixar ni un fil de roba. He d’admetre
que les meves senyes d’identitat són molt normals. Ningú no ha posat el crit al
cel. Em resta el consol de pensar “els tenc petits, però ben posats”.
ALLIÇONAT
Ara
com mai sé que cada mitjà de comunicació té el seu temps, el seu lloc i el seu
estil. Hom repassa els blocs dels amics de la mateixa manera que pega una
ullada als diaris. Els internautes cerquen –cercam- pa del dia. Llonguets
frescs. Del pa rostit només se’n poden fer sopes. Comprenc que sovint he
ocasionat alguna decepció. L’amic esperava un comentari calent de l’actualitat
i es troba amb un sermó de quaresma de fa dos anys.
ENLLEPOLIT
Malgrat
tantes mancances i deficiències he quedat enllepolit. Estic enganxat al vostre
contacte diari. M’he convertit en un blocdependent.
Em sap greu per vosaltres, pacients consentidors i comprensius amics de
sempre. Al cap i a la fi, la culpa és de
la vostra benvolença.
ENCORATJAT
Em
sentia decebut perquè mai no havia sabut cultivar un dels més grans gèneres
literaris com és l’epistolar. No gosava escriure cartes. La culpa era de
Correus: les missives tardaven massa temps; les emocions arribaven estantisses.
Amb internet l’escriptura ha assolit la comprometedora categoria directa.
IL·LUSIONAT
Lluny
de deixar de creure en “Déu meu” la vostra amorosida acollida m’ha augmentat la
fe. No descansaré fins que aquests 220 capítols de 220 paraules es reuneixen tot
formant, il·lustracions incloses, un llibre de 220 pàgines. Déu meu, podríeu
fer eix miracle per Nadal?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada