Emocionats, incorporam al nostre testament el poema que proclamà la nostra doctora a l'àpat dels amics de Can Gazà.
En honor de tots els qui fan possible el miracle de l’orgull
marginal, guardarem aquest sagrat record
del 29 de març de l’any 2012.
"Avui hi ha vaga general i els marginats farem vaga.
Sortirem al carrer amb el cap ben alt i la gent ens dirà bon dia.
Ningú ens demanarà els papers i això que avui els tendrem tots.
Avui farem vaga de marginat i menjarem caviar i anirem a l'spà.
Tothom ens escoltarà amb interès i es creuran la nostra història.
Ens miraran als ulls i ja no tindran aquella cara de fàstic i de por.
No haurem de fer llargues cues per aconseguir un plat calent.
Avui farem vaga general i ens oferiran jabugo i marisc a vessar.
Ens adonarem que ja no ens fan mal les dents i ja no tenim els peus
inflats.
Veurem arribar la mare i el pare, germans i germanes, els nostres fills
i filles i ens besarem i abraçarem com si tornéssim d'un llarg viatge i, sense
retrets, ens agafarem les mans i anirem cap a casa.
Al capvespre, somrient, vindrà l'amant que vàrem perdre.
Avui no necessitarem res.
Avui els marginats farem vaga de marginat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada