Cal
que deixem constància de la nostra clarividència
respecte dels nous pobres.
A diferencia d'Àfrica,
aquí no tenim problema d'aliments.
A Mallorca hi ha
queviures i solidaritat suficients com perquè ningú no pateixi fam. El problema, és com fer que els aliments arribin amb dignitat als vertaders necessitats.
queviures i solidaritat suficients com perquè ningú no pateixi fam. El problema, és com fer que els aliments arribin amb dignitat als vertaders necessitats.
No hi ha cap dificultat per arribar als pobres
institucionalitzats. Fins i tot als marginats tirats al carrer. Totes aquestes
bestioles humanes saben molt bé per on han de pasturar. A Can Gazà, entre el
que produïm i el que rebem, menjam
com Déu i podem compartir-ho amb tots
els qui s’atansen a ca nostra.
El drama està en què els solidaris no arribam als nous
necessitats, als aturats que ho passem malament, als
immigrants que es troben desesperats, però
que encara conserven un racó on viure, malgrat
sigui una habitació amb dret a cuina. Tots
aquests han de poder menjar a ca seva, asseguts a la darrera cadira coixa que
els quedi.
Un temps, els components de les Conferències de sant Vicenç de
Paül es repartien les famílies necessitades del barri i cada diumenge les
portaven l'ajuda a casa.
Cal que totes les institucions que viuen
ran dels necessitats -parròquies,
col·legis, associacions, etc.-
organitzin agents solidaris que facin el miracle que els queviures arreplegats
arribin als seus destinataris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada