-D’aquest
homenot vaig aprendre la gran i suprema lliçó. M’ensenyà a estimar sense
esperar res a canvi.
Tot d’una, jo,
el teu Déu, he forçat un contraatac irònic per neutralitzar la flaire d’encens
amb una bomba fètida:
-Estimat
alumne, vas molt endarrerit. Urgeix que et reciclis.
Has pres aires
i entonacions de càtedra per fulminar la fatuïtat de les bones intencions:
-Si tornassis a
la universitat del clavegueram aprendries a estimar esperant a canvi puntades
de peus pels collons.
La rialla de la
cordialitat ha restat gelada als seus llavis, mentre la pantalla dels seus ulls
clars il·luminava la seva confessió:
-Em vaig
retirar de la carrera tot renunciant al títol de salvador quan vaig descobrir
que la recompensa de l’amor era una trencadissa d’ous.
Aquest procés
és el que ha seguit el nostre matrimoni. En el principi, el nostre amor era com
el de tots: un pur i dur acte d’egoisme. A la maduresa, ens capficàrem al llac
de la gratuïtat. Ara coronam la nostra vida fruint del macabre desafiament de
descobrir quin dels dos la farà més grossa a l’altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada