dijous, 18 de juliol del 2013

217. SENSE SORPRESES

No posis aquesta cara de pastoret, com si acabassis de veure una visió. Fàtima i Lourdes manifesten escandalosament que les revelacions privades han superat de molt les canòniques.
Hem redactat d’una sola tibada el nostre testament. Jo dictava i tu transcrivies.
Però res, ni un sol mot no ha estat improvisat. Aquest evangeli nostre és fruit d’un llarg i profund rumiament. Tot ja estava dit. Àdhuc publicat.
Retraurem com a testimoni l’entrevista de Matias Vallés a Diario de Mallorca –desembre 2000- que ocupà tota la contra portada. Suscità una encesa polèmica i em regalà una de les envestides més agres del bisbe.
El titular deia: “Jaume Santandreu, sacerdot i contrabandista de sagraments”. L’encapçalament proclamava amb lletra grossa i a tota plana una frase nostra: “No necessit déu. Ell tampoc em necessita a mi”. La presentació resava: “Amb una vida i un exercici sacerdotal d’alt risc, Jaume Santandreu està escrivint el cinquè evangeli. És el sagramenter de moda i la seva eloqüència encisa la gent”.
De cop, el periodista de més calat de Mallorca ens etzibà la pregunta clau:
-Vostè, creu en Déu?
Ha passat una eternitat, però la resposta és la mateixa: “No necessit déu, ni déu em necessita a mi. En el cas improbable d’existir, preferiria que ell pugués creure en mi abans que jo en ell”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada