La Bíblia,
aquest llibrot sagrat que ha alimentat l'immobilisme fanàtic de les tres
religions monoteistes, m'ha fet molt de mal, molt! En l'assumpte de la creació
de l'home -fet en el qual jo no hi tinc res a veure- el Gènesis em pintà com un
naïf terrissaire. Com un capriciós nin ric que juga a fer homenets de fang.
Però on la ridiculització no té límits és en el cabronenc invent de la costella
d'Adam, per esclavitzar per sempre la femella al dominis del mascle.
Tant s’hi val que l'amic Darwin, exposant-hi la vida, m'absolgués de
tota responsabilitat tot penjant la culpa del desvari a la capriciosa i
atzarosa evolució de les espècies, àdhuc la més imbècil i depredadora, com és
la humana.
Tot i això, esgarrifant-me davant la imatge d'un forn crematori nazi o
davant de l'horripilant retrat d'un infantó farcit de mosques tot agonitzant de
fam, pens si no hauria estat millor per a la dignitat de la nissaga humana que
l'evolució de les espècies s'hagués aturat a les gallines.
Tanmateix, confés que quan Miquel Àngel pintava la Sixtina, jo
m'entretenia fent pessigolles, amb el meu dit de vell, al xapero que li
feia de model.
Els homes demostrau, amb sobreabundància, que procediu d'una moneia
neurastènica.
Just us retorn l'insult de la Bíblia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada