En resposta a la
teva abrandada declaració vull atorgar-te l'ofici i el títol més sagrats en el
món dels déus. Et nomèn el meu hagiògraf. Vull comunicar-te el meu parer, la
meva visió, la meva crítica de tot, de tots. Vull confiar-te les meves
revelacions. Un hagiògraf és quelcom més que una simple ploma en mans de déu .
La revelació va més enllà de la inspiració. Tots els escriptors haurien
d'esperar la inspiració per començar llur tasca. Sobren caramulls de llibres
sense gràcia perquè molts d'autors no han acomplert aquesta norma. La
revelació és una mena d'encarnació. Déu s'apodera absolutament del seu
amanuense escollit emprant el seu sentiment, la seva intel·ligència, la seva
cultura, la seva història.
Així, ningú mai no sap on acaba l'Amic i comença l'Amat.
Copsa
el meu mètode de comunicació. Tu has de viure tostemps atent al meu murmuri. De
sobte, rebràs una cridada perduda. Llavors, t'has de reunir amb mi, el teu Déu,
a cal teu silenci. Jo et lliuraré el meu missatge, però per evitar la xerrameca
a la qual som tan aficionats, tu i jo posarem un cinturó de ferro a la nostra
conversa. Has de resumir el nostre diàleg en 220 paraules. Pots escriure en
prosa, però el ritme ha de ser el d'un
sonet. El nostre sonet de 220.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada