La major injúria que m'escup un misericordier que allarga la mà a un
miserable és declarar que ho fa per "amor de déu". Això constitueix
un veritable insult per a mi i per al desgraciat que rep l'ajuda. És com si hom
digués: "Ets una merda pudenta, però jo et pos el drap de Déu damunt i així
no et veig ni t'olor". Hipòcrita! Justifica la teva necessitat de
sentir-te bo, de redimir-te de culpes, amb qualsevol expressió que et brolli
dels nassos, com per exemple: "Ho faig perquè em va aquesta marxa".
Socórrer els desemparats atipa la meva vanitat. "Ben munyits, els
marginats poden ser un bon negoci". "Quin remei em resta, si som masoca?".
Per respecte al qui s'ha deixat aidar, pots elevar el to de l'excusa, tot
rebaixant-li la sinceritat, amb solemnes proclames com "la justícia
comença ran teu o el Fusteret ho faria
igual". Fins i tot te toler que afirmis que per besar els leprosos
necessites la força del teu déu interior.
Caritataire, per curar-te de beneficències, paternalismes i altres
molts ultratges semblants, flastoma contra tots els déus del sistema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada