28. L'ÚLTIM REFERENT

Qui no és humil és perquè no vol. Ara resulta que el referent que més s'acosta a les prerrogatives que m'heu atribuït els humans és una diminutíssima partícula, amb el nom de bosó i el sobrenom de partícula divina.  Fins i tot el nom de bosó em sona a bosses tristes. Aquest subneutrí, que segueix just després del no-res,  reuneix les més destacades condicions que conformen l'essència d'un déu, com existir des de sempre i per sempre, gaudint d'una presència definitiva en tot lloc fins i tot en els abismes de la negror absoluta. Així, aquesta llavoreta imperceptible es constitueix en el principi de tota la creació.

T'imagines el credo del santíssim Bosó? "Crec en un bosó, déu totpoderós, creador de cel i terra...Omnipresent, omnipotent.”

Saps que et dic, bosonet meu estimat? Que preferesc ser el déu que els homes heu creat. Un déu modelat segons  les vostres necessitats. Un company de viatge que neix i mor amb vosaltres, habitant tostemps als vostres cors.

Et promet que aquesta existència meva és molt agradable. És la mateixa que tu tindràs després de mort si conquereixes l'eternitat en vida. És la mateixa que han assolit els creadors de les principals religions, com puguin ser Jesús, Mahoma, Buda, Moisès...

Tanmateix, en tot i per tot l'últim referent és un bell somni.