19. SOM UN DÉU RACISTA

Com Déu, em don el luxe de no ser políticament correcte. D'entrada odii els col·legues. Tots els déus. Tot i això, sent una aversió especial envers Al·là. Jahvè no em cau d'allò millor. Però com que es troba tancat dins una caixa forta me'l trob poc. Els cristians amaguen Déu rera la pantalla del Bon Jesús. Els seus raigs arriben molt difuminats.

Els moros em produeixen una pruïja feréstega. La plaga d'aiatol·làs, talibans i altres similars carronyes escoren el món cap un fanatisme esgarrifós. Cada vegada que maten una dona a pedrades m'he de tallar un dels meus milers de tentacles per no llançar una bomba atòmica damunt les repúbliques islàmiques.
Tanmateix, estimat subversiu, llegesc els teus pensaments. A tu et preocupen els moros de prop. Aquesta caterva d'immigrants que rompen el fràgil equilibri de la teva barca enmig de la mar gran. Sé que, com n'Àngela d'Alemanya, estàs convençut que la interculturalització no passa de ser una rondalla. A can Sarcozy els moros que cremen cotxes són francesos de quarta generació.

Davant la meva impotència divina m'apunt a la saviesa del pagès. Les figueres de moro són bones, productives, però dins els seu corral. Es necessita una clova per cada família d'arbres. Les races han de viure al seus  guetos, com el Papa al Vaticà.