Odii els
teòlegs. Àdhuc els bons. Només embullen la troca. Les teologies encadenen l'Evangeli. Tot i respectar el
seu testimoni, rebuig per igual els
inventors de la teologia de l'alliberació. Aquest intent d'aplicar el mètode
marxista a les benaurances ha tingut el
mateix efecte que aconseguiria una formiga fent pessigolles a la cuirassa d'un
elefant.
Canviï tots els doctorals experts de qualsevol religió per un humorista
lliure i sagaç. La ironia és la qualitat més divina de la intel·ligència
humana. El sarcasme és l'única arma que les moneies llestes poden esgrimir
contra els monstres del poder. Fins i tot contra la tirania omnipotent dels
déus. De tots els déus.
Un acudit valent i perspicaç sobre qualsevol caire sagrat aclareix més
misteris que la summa de sant Tomàs. M'encanta com em pinten els humoristes.
D'existir, voldria ser un ancià bondadós i polissó com el de les meves
caricatures. Fins i tot trob que l'emblema del triangle amb un ullot enmig té
molta gràcia.
Estimats caricaturistes, us don un consell: mai no us fiqueu amb el meu
germà bessó, n'Al·là de les apedregades. Els seus aiatol·làs no van de berbes.
Mentrestant us deman un favor: calçau-me amb qualsevol xinel·la, però mai no em
pinteu amb sabatetes vermelles de tacó alt com les del vostre Benet XVI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada