dilluns, 31 de desembre del 2012

29. EL DIA QUE M'AFUSELLAREN

Mentre els teus excol·legues beneïen les innocents bestioles, tot envoltats de les feres que devoren el poble, nosaltres dos, el teu déu i tu, recordàvem com el dia de sant Antoni de 1917, Anatoly Lunacharse presidia, en nom de l'Estat Soviètic,   un tribunal que jutjava "el totpoderós" per genocidi.

La pena de mort dictada va ser executada per un escamot d'afusellament que disparà un esplet de ràfegues contra el cel de Moscou.

El judici del poble rus en nom de tot el món contra déu es representa davant una immensa multitud. El president del tribunal era un teòleg. Molt sovint repetia que "la religió és com un clau, que com més el piques més endins es fica".  Els fiscals aportaren quantitat de proves històriques per demostrar que déu era culpable de tots els mals de la humanitat. Els defensors d'ofici demanaren l'absolució tot al·legant que déu patia "una greu demència", fins al punt de no ser responsable dels seus actes divins.

Vet ací com la convicció dels ateus és molt més forta i obsessiva que la fe dels creients, tostemps dubtosa i freda. Si no creuen que  existeix, com poden jutjar-lo? Ningú no afusella un fantasma.

Amb tu, candorós ateu, estic segur i tranquil, ja que per matar-me hauran de disparar directe al teu cor.

1 comentari:

  1. Hola,
    sóc un home cristià i cerco consell. No sé si em pots ajudar. En el cas de que sigui que sí per favor, necessitaria un correu electrònic. Gràcies per endevant.
    Al,

    ResponElimina