Ben mirat, aquesta lletania de sentències te les he
anat inspirant al llarg de la teva vida, però ara em plau convertir-les en
paraula del teu déu.
En aquell temps proclamàrem el nostre credo:
"La creació ens ho ha sembrat tot al seu lloc. Així: la pau habita al cor.
L'amor llampega des dels ulls. La fe es justifica per les obres i escull les
mans com a símbol. A la moral la dicta la pròpia consciència. La convivència
només es pot salvar des de l’absoluta tolerància. El gust guarda son caliu al
bell mig de l'entrecuix. El bon sexe es
realitza des del cap. La intel·ligència serveix per clavar claus de tota mena.
La tendresa escalfa la pell. Per trescar el món dels altres cal caminar de
puntes i amb els peus descalços. Només la diversió dóna Vida. Els avorrits, com la gent d'església, moren
d'oi. Rebràs més vida del darrer alè d'un sidós que de totes les místiques
juntes”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada