dimarts, 19 de març del 2013

106. BESTRETA D'AFORISMES



      No et vull matar l'embranzida de golafre sentenciós. Sense que et serveixi de precedent, et regal una hora extra de comunicació. T'acompany en la capficada al recull d'adagis que fa quinze anys publicares per dotzenes a un racó del setmanari del teu poble. Despullades dels detalls circumstancials semblen pastades de l'hora. Pots enfornar una primera fenyida.
L'envejós i el ressentit, quan et conviden a dinar, t'escupen dins el plat.
Si penses que la teva religió, la teva pell, la teva llengua, la teva pàtria, la teva terra... són les millors del món, acabaràs creient que són les úniques. Aleshores et convertiràs en racista. D'aquesta  monstruosa transformació els espanyolets en són un exemple patent.
Mentre als ulls dels imbècils semblin més mascles dos homes que es maten a la guerra que dos que es besen dins la nit, el món seguirà anant de capoll.
La meva estimada església ha acabat convertint-se en una enverinada alquímia de silencis i cinismes. Em moriré esperant un desgreuge per l'abús sexual del frare de la Salle.
Quan reclam la independència de la meva terra no somnii un país sense lladres, bandejats, estafadors, polítics... Només esper que els doblers estafats es gastin aquí.
Quan els arbres no ens deixen descobrir el bosc, acabam proclamant que el nostre arbre és tot el bosc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada