dilluns, 11 de març del 2013

98. ACTITUD DE PELEGRÍ

        Sobre els nostres viatges en podíem escriure tot un tractat, tantes són les lliçons i les experiències que hem espipellat.
Quan rodes pel món és quan penetres millor els meus missatges  i quan captes amb més coratge les meves fantasies creatives. Tots els invents  pels marginats i totes les escriptures foren engendrades en les nostres sortides. Tots els nostres fills vénen d’una lluna de mel.
Aquest prodigi el fa possible l’actitud de pelegrí. Estàs de pas. Res de res  pertany a la teva responsabilitat. Un visitant mai no s’ha de convertir en missioner. Un rodamón  ha de mirar, fruir, analitzar, aprendre, tot agraint sos privilegis.
        Com a premi afegit tens el goig immens de l’anonimat. Coneixes sense ser conegut. Et capbusses tranquil i sorrer al paradís de la clandestinitat. Als viatges com mai podem complir el sagrat consell del nostre pare  pagès: “Un ca assenyat mai no fa carn a la seva guarda”.
Als viatges, afamegat celibatari, vas amb tots els instints i sentits desfermats.  Per damunt tot priva la caça d’una aventura lasciva. Fins i tot al transiberià t’enginyares perquè uns ulls lluents et retruquessin la mirada.
Mai no t’ha passat res desagradable perquè entre jo, el teu Déu , i els àngels del respecte i la generositat hem obrat el miracle de retornar-te sa i estalvi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada