OFENSA PELS MILIONS DEL PROJECTE HOME

     La cosa més sagrada, després dels infants, són els recursos dels pobres.

Patim l’horrible saqueig dels lladres públics, però la devastació dels  mals administradors  pot esdevenir un crim pitjor.

Ja és hora d’exigir transparència  als intocables, com puguin ser els reis i els redemptors  dels desgraciats.

El Poble  que paga  els imposts de l’Estat, tot afegint-hi   les contribucions especials de la seva  solidaritat, té dret a saber, cèntim per cèntim,  a on van  a parar els seus diners.

Cal afegir a la mala fama de l’Església  i de la política el desprestigi creixent de les ONGS. D’aquestes institucions  humanitàries  s’afirma   que gairebé  tot el seu cabal  es  dedica a edificis, personal, burocràcia i propaganda.

Per aquestes raons em sent obligat, amb un dolor i temor que em xapen el cor, a  denunciar l’escàndol  dels regals   astronòmics i innecessaris  del Govern  i de l’Ajuntament de Palma al Projecte Home.

Les autoritats autonòmiques i municipals han  regalat, sense  concurs, a la Fundació Projecte Home de Balears un immens solar i sis milions d’euros per construir-hi  un conjunt d’edificis adequats als  criteris de d’Institució. Darrerament l’Ajuntament de Ciutat ha cedit per 50 anys l’ús  i l’explotació d’un parc públic per realitzar-hi les seves teràpies.

S’ha de tenir molt present que  el Projecte Home  treu  milions de l’erari públic per al finançament dels seus programes. Per altra banda,  des de   la seva implantació a Mallorca, el  Projecte Home ha pogut disposar dels millors edificis tant de l’Església com de l’Administració. No oblidem  que aquesta iniciativa catòlica–romana fou al llarg de  molts d’anys l’obra magna  de la Diòcesis. Per cert, que  se n’ha fet de la granja que el Conseller Oliver  construí prop de Sencelles  per al Projecte  i aquest mai no va usar?

Consider  aquest fets, ben mirat escandalosos, una ofensa per a tots els altres grups que ens dedicam, amb una angoixosa penúria, als quefers  socials.

Una ofensa per la quantitat. Amb sis milions es podrien promocionar tots els Cans Gazans  que fessin falta i per molts d’anys.

Un ofensa per la finalitat. Els doblers públics  no poden ser per construir un edifici privat. Els recursos del Poble s’han de dedicar a les persones i no a les pedres.

Una ofensa pel significat. Ara més que mai els privilegis es tornen injúries.  Els pobres no hem de pagar els  favors, els remeis i els consells  que la Reina pugui deure  a Tomeu Català.

Una ofensa per la procedència. No podem oblidar  que el solar fou un regal   directe de Rodrigo de Santos, el cocaïnòman  públic condemnat a presó per pederasta.

Una ofensa  pel preu de silenci que paga el Projecte  Home  per tantes regalies.  Mai de mai hem trobat, ni de part de la Institució ni del seu fundador, una sola paraula de denúncia contra el sistema. Un sistema que ha assassinat per sobredosi a més de quatre mil drogoaddictes. Molts passaren pel Projecte.  Tots ells tenien dret a una sanitat  pública que el Projecte Home  mai no ha reclamat.

Una ofensa pels greuges comparatius. Aquesta disbauxa de regals i privilegis  ses celebra  al costat  d’uns grups  que ens dedicam als marginats dins  una agònica mancança  de recursos  essencials per sobreviure.  Sense anar més lluny, l'IMAS ha concedit a Can Gazà  la irrisòria xifra de dos mil tres-cents    (2300) euros per mes. Ha passat mig any però encara  no hem rebut  res. Mentre els centres de menors estan  a punt de tancar perquè el Govern  no paga  el seus convenis.  El President del Projecte Home cobra dos respectables sous: el de rector de Puigpunyent amb totes les despeses de casa pagades i el de cap suprem  d’una fundació que  s’administra amb criteris d’empresa. Mentrestant el meu president de Can Gazà i de l’OCB  porta anys sense rebre ni un sol cèntim  d’enlloc.

Una altra petita mostra d’aquest abús  de prerrogatives el trobam en el cobrament de les taxes  del mercadet setmanal de Calvià, on els esbirros del Projecte fan fora al desgraciat que no pot  bestreure  20 euros.

Només m’he referit  lleugerament als greuges  econòmics, però podria farcir una llarga llista d’ultratges que hem rebut els contestataris de part de l’Església, dels poders civils i del mateix Projecte Home que mai no ha respost a les nostres convidades.

Tant sols  la meva consciència i els amics saben  la sang i la tristesa que em costa aquesta denúncia, però la fidelitat als de més a baix m’obliga  a fer-la.

 Jaume Santandreu

Can Gazà, març 2013