T’he vist encurollit amb
les bestioles de la cova i per això he propiciat que et trobassis a la
llibreria de Sa Casa Llarga el bestiari enigmàtic d’Adolf Gisbert, un
poemari “humorístic i enigmàtic” en
forma d’endevinalles. Però el gran regal ha estat ressuscitar-nos des de la
dedicatòria la recordança de Pere Quart i el seu “Bestiari”. En aquell temps de
fervoroses lectures aprengueres de memòria l’acudit de la zebra: “pel desert
corre la fama que no et saps treure el pijama”. Amb la vènia de Joan Oliver acabarem
de recollir el teu bestiari de Betlem.
La lluerna presumida ha
copsat la gran lliçó, que la tendresa fulmina el regne de la foscor.
Mes l’esclator de la glòria
neix de l’entranya del cuc, que veu que Déu, a la cova, talla la bava a
l’orgull.
Jo som el corc que rosega
la menjadora de fam i preg que en la nostra brega a la fi guanyi el de baix.
Què passa anit a la cova?
pregunta, llosc, el mostel. Què pot ser aquesta cosa que brilla més que un
estel?
Animals i bestioles damanam
als redemptors que es tanquin a dins la cova abans de salvar el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada