96. ELS VIATGES, PLAERS DE DÉUS

Els viatges són un dels regals més plaents i profitosos que ens ha fet la vida. Una de les poques coses bones que té aquest món és conèixer més món. De tots els títols als quals aspira la nostra singular peripècia, el de rodamón seria un dels més preuats. Vendria just darrera el de bosses tristes feliç.

Jo, el teu déu, t’he guiat i acompanyat en tots els teus pelegrinatges.

En aquest capítol de les fuites, no ens podem queixar de la sort.

Quan sortírem de Mallorca per primera vegada tu ja eres capellà.

De llavors ençà no hem deixat de descobrir noves terres. Al marge de les excursions per tots els racons de la Península i per alguns punts d’Europa, hem fet viatges amb repercussions força definitives dins la nostra perspectiva.

A la xopada de cinc anys al Perú, que trastocà els nostres esquemes, hi hem d’afegir les capbussades en cos i ànima, val a dir en sexe i curiositat, a la mar gran dels àrabs i dels negres. El Marroc fou durant una temporada com una segona pàtria. Burundi, on hi arribàrem a peu, ens mostrà que els negres ajuden a la fosca. Fer el transiberià i anar en peregrinatge dos cops a l’Índia han coronat, fins ara, el nostre curriculum de viatgers.