Incorporem al nostre testament les benaurances que recollí Jaume Mateu a "Marginàlia".
Benaurats els grossos que passen per lloc estret,
perquè rere ells podran avançar els engrillonats per reglaments i normes.
Benaurats els redemptors que baixen de la glòria de
l'ordre abans d'imposar una llei que ells mai no complirien, perquè seran
creuclavats pels pontífexs que abans els enaltiren.
Benaurats els qui superen sant Tomàs palpant les
nafres dels crucificats, perquè quan es mamin el dit assaboriran el gust de
carn ressuscitada.
Benaurats els valents fills de santa mare, perquè
quan escupin al cel no sabran que honoren el seu pare.
Benaurats els qui no escorcollen les desgràcies que
els conten, perquè mai no tastaran
l'oprobi d'haver d'inventar-ne per sobreviure.
Benaurats els qui tresquen pel puig dels dubtes,
perquè a qualsevol drecera se sentiran escalfats pel sol de la clarividència.
Benaurats els qui es deixen enganyar noranta-nou
vegades, perquè la història que farà cent els donarà forces per seguir cap al
calvari de les coherències.
Benaurats els qui es deixen enganxar per la ferum
dels cossos i per l'encís del sexes, perquè mai no s'avergonyiran de dir
justícia a les obres corporals de misericòrdia.
Benaurats els qui creuen que l'amor és un equilibri
d'egoismes i que tot dura mentre compensa, perquè mai no s'avorriran
allargassant la comèdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada