Tal com t'he promès, en aquest testament que t'inspir recolliré les teves joies aperduades. La nadala de les bestioles de la cova és una meravella de tendresa i enginy. Aital diamant no precisa cap bastigi. Copia:
"Su-ran del bou i de la
mula, els marginats més petits també gaudien de bulla per fruir la santa nit.
Jesuset, jo som la
puça i amb tot respecte us deman si fareu escaramusses quan piqui les vostres
carns.
Som l'aranya
teixidora i mentre fil la teranyina pens que faríeu millora si en lloc de nin
fóssiu nina.
Som el llépol
ratolí que viu del brossat que us pispa i seguint tan bon camí esper arribar a
bisbe.
Som l'eriçó del
forat, tímid i de poca fua, i us jur que no tenc maldat quan, per por, afuu les
pues.
Som la mosca
vironera celada a la pell del xot i sent la santa fal·lera de pondre confits
per ous.
Som la ferrenya
paparra que xucl la sang a tot déu i anit deix les barres altes perquè us vull
veure content.
El caragol que
s'amaga a l'escalfor de l'enfony us prega valents coratges per envestir les
fredors.
Som
poll entrat en costura que pas per l'aclaridor, us preg córrer la ventura de viure i morir com vós".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada