111. LLIBRE DE LES BENAVENTURANCES

        Com déu que té per concubina la bellesa, inspir als enamorats de la paraula les pròpies benaventurances. La referència suprema és el sermó de la muntanya, però darrera la proclama del “fill de I'home” hi col·locam el llibre de benaventurances de Miquel Àngel Riera. El títol d'aquesta bestreta vol ser un homenatge al singular amic i mestre. Ens identificam amb els benaventurats miquelangelians.

Els qui s'atreveixen amb els amors prohibits, els qui ensopeguen amb la mateixa pedra, els qui volen morir i ressusciten per la contemplació d'un cos, de bon gust rebliries el dictat d'avui amb les troballes del nostre poeta, però has de concloure l'espigolada de Marginàlia:

Benaventurats els qui volen a ras de terra, esquitxats de fang, perquè gaudiran l'humil categoria de terroles exòtiques.

Benaventurats els qui engoleixen I'absurd dels seus propis actes perquè cap al tard s'explicaran les contradiccions dels altres.

Benaventurats els qui perden la por a matar i a què els matin perquè polsaran la vida al batec de la sang.

Benaventurats els qui saben que els de dalt només fan ploure quan hom surt sense paraigües, perquè beneiran, tot xops, el món amb llurs atxems.

Benaventurats els qui esmicolen, a cops de bondadosa intel·ligència, el seu amor propi per la causa dels pobres, perquè cada vespre somniaran una nova utopia.