dijous, 21 de març del 2013

108. DOSI ELEVADA D'ASTEISME

Per defugir el tedi infinit necessit una dosi elevada d'asteisme. Per això començ, avorrit alumne, la meva lliçó amb una capficada al safareig dels nostres mots. De les possibilitats sinonímiques de referir-me al sarcasme he escollit la paraula asteisme, que Fabra defineix com ironia fina, per l'ocurrència de menjar-me la essa. Prova.
Repassarem algunes definicions  teves. M'agraden perquè de tan realistes  freguen el meu fatalisme absolut. Copia.
Absent: l'única manera de poder viure entre la gent.
Almoina: manera fàcil de llevar-te un pobre de damunt.  Elegant per al qui la dóna i profitosa per al qui la rep, mentre no es disfressi de raonaments i proselitismes.
Escriptor: neuròtic que et fa empassolar els seus traumes, complexos i manies, embolcallats amb neules literàries.
Vida sana: la que t'imposarien els avorrits si fossin déu.
Jutge: un ídol intocable que té la pella pel mànec i fa anar la llei cap a on vol.
Cèlibe: ressentit que es deixa estrènyer un ou per tal de poder esclafar els dels altres en nom de déu.
Eleccions: són com el sexe de la democràcia. Quan l'estrenàrem, ho férem enamorats. Després, per convicció. Tot seguit per deure, acabant votant per pur masoquisme.
Prudència : caparrudesa de la mandra que manté les finestres tancades fins a morir-se d'ofegor.

Asteisme: ascetisme dels creuclavats per l'ateisme.

2 comentaris:

  1. El DIEC, i no pas el Fabra, defineix 'asteisme' com a "figura que consisteix a adreçar una lloança sota la forma d'un blasme." Fóra doncs una ironia positiva. L'ètim grec volia dir 'elegància'.
    Caldria que, abans o després de la darrera entrada, també definissis 'ateisme' per a entendre ben bé la definició que fas d'asteisme'.

    Sempre n'he dit 'celibatari', de 'celibat'. Una opció porna respectable sempre que s'identifiqui com a particular i extrema, igual que la monogàmia. Si es donen a publicitat com a generals i moderades, tot s'esgavella. Si la moral que regeix l'activitat eròtica (efectiva i íntima), l'apliquéssim a l'homòloga activitat verbal, trobaríem normal que hi hagués tantíssima gent que, per principi, no voldria enraonar (en intimitat) amb ningú, o amb un sol altre home, sempre el mateix. Els grups de conversa de tres foren excepcionals i clandestins, etc.

    ResponElimina