Repassarem algunes definicions teves. M'agraden perquè de tan realistes freguen el meu fatalisme absolut. Copia.
Absent: l'única manera de poder
viure entre la gent.
Almoina: manera fàcil de llevar-te
un pobre de damunt. Elegant per al qui
la dóna i profitosa per al qui la rep, mentre no es disfressi de raonaments i
proselitismes.
Escriptor: neuròtic que et fa
empassolar els seus traumes, complexos i manies, embolcallats amb neules
literàries.
Vida sana: la que t'imposarien els
avorrits si fossin déu.
Jutge: un ídol intocable que té la
pella pel mànec i fa anar la llei cap a on vol.
Cèlibe: ressentit que es deixa
estrènyer un ou per tal de poder esclafar els dels altres en nom de déu.
Eleccions: són com el sexe de la
democràcia. Quan l'estrenàrem, ho férem enamorats. Després, per convicció. Tot
seguit per deure, acabant votant per pur masoquisme.
Prudència : caparrudesa de la mandra
que manté les finestres tancades fins a morir-se d'ofegor.
Asteisme: ascetisme dels creuclavats
per l'ateisme.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl DIEC, i no pas el Fabra, defineix 'asteisme' com a "figura que consisteix a adreçar una lloança sota la forma d'un blasme." Fóra doncs una ironia positiva. L'ètim grec volia dir 'elegància'.
ResponEliminaCaldria que, abans o després de la darrera entrada, també definissis 'ateisme' per a entendre ben bé la definició que fas d'asteisme'.
Sempre n'he dit 'celibatari', de 'celibat'. Una opció porna respectable sempre que s'identifiqui com a particular i extrema, igual que la monogàmia. Si es donen a publicitat com a generals i moderades, tot s'esgavella. Si la moral que regeix l'activitat eròtica (efectiva i íntima), l'apliquéssim a l'homòloga activitat verbal, trobaríem normal que hi hagués tantíssima gent que, per principi, no voldria enraonar (en intimitat) amb ningú, o amb un sol altre home, sempre el mateix. Els grups de conversa de tres foren excepcionals i clandestins, etc.