Des
del paradís estant de la meva absoluta perfecció us mir, cuquetes humanes, amb
ulls d'infinita misericòrdia, sotmesos com estau a les terribles lleis de la
vostra absurda societat. Els teus avantpassats, savis i terrols, ho tenien ben
clar. De fer-ho passar puta a qualcú en deien "fer-li la llei".
Civilitzar vol dir aglapir les lliures aus salvatges a les gàbies enganyadores
del dret. Tu, aguiló meu -val a dir xuetonet plomat-- vares nàixer, has viscut
i moriràs sota el domini ferotge del còdex romà. El credo de la teva religió,
de la qual no has apostatat tal com correspon a les teves creences actuals,
proclama una Església catòlica, apostòlica i romana.
Tota aquesta enrevolteria per dir-te
que m'he fartat de riure al teu costat quan recordaves la cruel sentència
referida a la perfecció. T'he escoltat com la barbullies en llatí "Bonum
ex integra causa. Malum ex quoqunque defectu". Per ser bo, ha de ser
perfecte. Per ser dolent basta qualsevol defecte. A cada passa aquesta regla et fa la traveta.
Et sortia un arròs suculentíssim, però
l'excés de sal ha fet que els convidats l'escopissin. T'havies portat com un
veritable sant, tanmateix una
geniada t'ha espanyat el dia. Si vols
ser com jo hauràs d'acceptar l'avorriment de ser perfecte.
Tot perfecte. Així s'explica el
suïcidi dels déus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada