diumenge, 3 de març del 2013

90. TOT PERFECTE

        Des del paradís estant de la meva absoluta perfecció us mir, cuquetes humanes, amb ulls d'infinita misericòrdia, sotmesos com estau a les terribles lleis de la vostra absurda societat. Els teus avantpassats, savis i terrols, ho tenien ben clar. De fer-ho passar puta a qualcú en deien "fer-li la llei". Civilitzar vol dir aglapir les lliures aus salvatges a les gàbies enganyadores del dret. Tu, aguiló meu -val a dir xuetonet plomat-- vares nàixer, has viscut i moriràs sota el domini ferotge del còdex romà. El credo de la teva religió, de la qual no has apostatat tal com correspon a les teves creences actuals, proclama una Església catòlica, apostòlica i romana.
      Tota aquesta enrevolteria per dir-te que m'he fartat de riure al teu costat quan recordaves la cruel sentència referida a la perfecció. T'he escoltat com la barbullies en llatí "Bonum ex integra causa. Malum ex quoqunque defectu". Per ser bo, ha de ser perfecte. Per ser dolent basta qualsevol defecte.  A cada passa aquesta regla et fa la traveta. Et sortia un arròs suculentíssim,  però l'excés de sal ha fet que els convidats l'escopissin. T'havies portat com un veritable sant,  tanmateix una geniada  t'ha espanyat el dia. Si vols ser com jo hauràs d'acceptar l'avorriment de ser perfecte.
Tot perfecte. Així s'explica el suïcidi dels déus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada