dimecres, 19 de desembre del 2012

17. SUÏCIDI DIVÍ

M'heu convertit en el més horripilant criminal de guerra de tota la història. M'heu fet un monstre. El més terrible de tots els monstres. Gairebé totes les guerres s'han perpetrat en el meu nom. En nom de Déu, tot Cristo ha matat, violat, profanat. Tostemps, els homes heu implorat la meva benedicció per eliminar-vos els uns als altres de les maneres més esgarrifoses. Quan les bregues ferestes es movien entre diverses religions hi havia una certa estètica. Era com una baralla  de déus. Però el dilema se’m presentava quan es barallaven els catòlics. Abans de començar a disparar-se, ran de les barricades, els capellans de cada bàndol em dedicaven les mateixes misses en llatí. A favor de qui m'havia de posar jo? De la primogènita de l'església o de la guardiana dels valors d'Occident? El compromís pitjor esdevenia quan un dels exèrcits portava la bandera pontifícia al capdavant. El moment pitjor esdevenia quan el guanyador m'atribuïa la victòria. Era com responsabilitzar-me dels morts.

Els energúmens que cometen un crim, àdhuc els qui assassinen les seves parelles, sovint coronen la seva feina suïcidant-se  A voltes, els criminals de guerra acaben davant el Tribunal Penal Internacional.

Per dignitat, jo m'hauria d'haver suïcidat. En tot cas, els tribunals m'haurien d'haver desterrat a les galàxies on les estrelles són només foc, encara.

1 comentari: