Aquesta és l’hora millor per escoltar-me, vell
matiner. En el teu cervellet de gorrió, l’olla dels pensaments ha calmat el
bull. Les neurones –les poquetes que et resten ballant boleros– es lleven les
lleganyes. Tot el monestir dels miserables dorm, encara. El galà de nit
embriaga l’aire. Sens dubte, Patrick Süskind, el pare del “perfum”, s’inspirà
en el galà de nit que encisava els seus malsons baix de la seva finestra.
Un altre argument amb el
qual sant Climent bunyolí intenta justificar la seva fe de carboner és la
creença ferma en la força del desig profund. Segons ell, la intuïció, com passa
amb Ramon Llull, precedeix la ciència tot obrint-li camí.
Què no donaria jo, pobre
fantasma divinal, perquè aquesta agomboladora teoria fos veritat! Però el
desig, per molt pregó i universal que sigui, no pot crear la realitat de les seves utopies.
Posaré d’exemple un dels
desitjos més intensos, com és el d’uns pares eixorcs que cerquen amb totes les
seves forces engendrar un fill. El santíssim matrimoni restarà sense fruit
mentre la drogoaddicta tirada damunt el portal del prostíbul resta embarassada
d’un sol bot. Lourdes i Fàtima –per retreure dos pols de concentració d’anhels–
cada cop es troben més curulls de pelegrins, però el càncer segueix expectant
la vacuna miraculosa.
Ets matèria desgraciadament
pensant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada