Em
sap greu, però reconec que he fet molt de mal a Jesús de Natzaret. Només
l'Església n'hi ha causat més que jo.
Estimat hagiògraf, m'adon que he de
posar un esment especial en les meves assercions. Massa bé sé que estàs
enamoradísim del Fusteret. Jo també li guard una estima infinita.
Els poders religiosos i civils del
seu temps el clavaren a una creu, però els qui li han inferit el mal pitjor són
els qui l'han aprofitat per dominar cel i terra. Entre aquests danys
irreparables el més nefast de tots ha estat fer-lo passar per déu. Un déu amb
tots els atributs de les divinitats paganes que els sàtrapes cristians esborraren del mapa, mentre el poble els
enyorava.
El Bon Jesús era fill meu, com tu,
com qualsevol infant que agonitza de fam. Si vols, li poden concedir el títol
de primogènit. Però tota la força -gairebé infinita- de la seva persona i del
seu missatge dimana, a dojo, de la seva humanitat. Sempre es referia a si
mateix com a “fill de l'home". Fou home. L'home perfecte. El mestre.
L'inventor de la doctrina que pot salvar la humanitat.
La cosa que em fa més gràcia és que
a madò Maria l'adoreu com a "Mare de Déu". I l'Increat mai no pot
tenir mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada