dilluns, 21 de gener del 2013

50. EL CLOT DE FEMS DE L'ESGLÉSIA



Un dels records més commovedors que guard de la meva infantesa és l'estampa de mon pare arribant, de matinada, a ca nostra, després d'haver buidat el pou negre del cafè dels rics. Era tanta la pudorassa que exhalava aquell sant home que ma mare el feia entrar pel portal de la cotxeria, tot obligant-lo a rentar-se de cap a peus en el corral mentre pensava -revolucionària clandestina com era- "la merda dels putes senyors put tant com la dels pobres".
Pens que he heretat de mon pare aquest desagradable ofici d'escurador de clots de fems. Tot i això, a mi m'ha tocat remoure la pitjor cloaca, com és l'Església catòlica d'aquests moments. El clot de fems ha explotat i la fetor de llot s'estén per tot arreu.
Si l'Església no buida els seus pous negres, les aigües brutes anegaran el poc conró de fe i bondat que resta, encara, incontaminat.
Hores d'ara, l'Església té tres femers que ha de netejar amb urgència, com són: els assassinats de la Guerra Civil que ella va permetre, sovint fomentar i molts de pics executar; els crims dels abusos de menors i els robatoris d'infants acabats de néixer. Jo, per la glòria de mon pare i la de tots els homes honrats del poble, seguiré removent aquests llots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada