Un dels records més
commovedors que guard de la meva infantesa és l'estampa de mon pare arribant,
de matinada, a ca nostra, després d'haver buidat el pou negre del cafè dels
rics. Era tanta la pudorassa que exhalava aquell sant home
que ma mare el feia entrar pel portal de la cotxeria, tot
obligant-lo a rentar-se de cap a peus en el corral mentre pensava -revolucionària
clandestina com era- "la merda dels putes senyors put tant com la dels
pobres".
Pens que he
heretat de mon pare aquest desagradable ofici d'escurador de clots de fems. Tot
i això, a mi m'ha tocat remoure la pitjor cloaca, com és
l'Església catòlica d'aquests moments. El clot de fems ha explotat
i la fetor de llot s'estén per tot arreu.
Si
l'Església no buida els seus pous negres, les aigües brutes anegaran el poc
conró de fe i bondat que resta, encara, incontaminat.
Hores d'ara,
l'Església té tres femers que ha de netejar amb urgència, com són: els
assassinats de la Guerra
Civil que ella va permetre, sovint fomentar
i molts de pics executar; els crims dels abusos de menors i els
robatoris d'infants acabats de néixer. Jo, per la
glòria de mon pare i la de tots els homes honrats del poble, seguiré removent
aquests llots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada