Per
què, caparruda somera meva, et costa tant admetre l'evidència més evident del
món? Eixa veritat "clara a la visió i a l'enteniment, que no pot donar
lloc a dubtes" - tal és la definició d'evidència - és que fa 75 anys no
existies i d'aquí a 30 més no existiràs. Talment com qualsevol altre animaló de
la terra, nasqueres i moriràs. Més enllà, res.
Tanmateix, com en molts d'altres
caires de la vida, la veritat crua i dura l'expressen els catedràtics de
taverna, gats de suc i clarividències:
"de mort no n'ha tornat cap. Ni tornarà".
Més enllà d'aquesta cruel evidència,
només hi ha invents per a bàmbols o negoci per a capellans. La religió
catòlica, com totes -absolutament totes!-
les altres religions, han dominat l'home i han omplert les seves arques
explotant el pànic de la pobra bestiola racional al més allà.
Perdona, criatureta meva, si et parl
d'aquesta forma tan brutal. No estic enfadat amb tu ni amb ningú. Estic fart,
però, de capclosos, de personetes cagades, d'explotadors aprofitats i de
fanàtics.
Tu lamentes la teva sort, però quan
moris restarà el teu nom i el teu record. Pitjor estic jo, que només tinc un
nom. Des del moment que no existesc més enllà de la teva imaginació, ningú
podrà recordar-me quan tu moris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada