Donat
el teu mutisme, Déu meu, convertiré les
ràbies en blasfèmies davant la desolació absoluta de la devastació per fam del
Corn –la Banya- de l'Àfrica.
Immutable Sàdic, et semblen pocs dos
milions d'infants consumits lentament per la fam en menys de tres mesos?
La notícia m'ha destrossat el cor,
però la brutal sinceritat m'ha guardat el cap intacte, sense dicotomies ni
esquizofrènies. Aquí no hi ha déu que hi valgui. La naturalesa, com un elefant
cec, avança cap a la seva anihilació esclafant els caparrins dels infants tirats.
El rei de la creació no mira -ni de reüll- els cadavèrics negres de merda. Per què hem de salvar la
Banya d'Àfrica si no produeix petroli, ni compra armes, ni trafica amb drogues
i els seus púbers no es venen als mercats dels pederastes? Us brind el titular:
"Moren les puces i neix un nou desert".
La somera blanca, talment la del dia
de Rams, des de la balconada del Vaticà, ha fet un mul parlant, amb veu de nina
missera, de la clamorosa situació. Però no ha ritualitzat l'impacte d'un gest,
proclamant que les entrades dels museus vaticans serien per la fam.
Bipolar de l'hòstia, tenyida la
clenxa per bressolar el cadàver de l'Església a les jornades de la jove
hipocresia de la Banya d'Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada