dissabte, 26 de gener del 2013

55. FOLLIA DIVINA



I ara quina mosca t'ha picat, cabritel·lo meu, amb la mania aquesta de la integritat? D'on et neix tanta escandalera pel Papa bipolar i pels personatges que funcionen  amb una doble personalitat?
Tanmateix, l'home és un animal contradictori, un enrevessat monstruet ambigu. Tu mateix ets geminis. I fins i tot els més rigorosos científics parlen de matèria i d'esperit. A "Camada", el  teu llibre de sentències, proclames que "qui no és bisexual es perd, d'entrada, mitja humanitat".
El Concili de Trento -d'on no hauríem d'haver sortit mai- ho deixà  ben clar. Jesús posseïa dues naturaleses en una sola persona, mentre que la Trinitat sobreviu amb una sola naturalesa i tres persones. La gran hipocresia és negar-te a reconèixer que tots som duals. I falsos. Concedeix que el fariseisme esdevé un mal mortal quan es canonitza com a pràctica sagrada pel poder i pels seus esclaus, quan la dicotomia és tan brutal com per plorar la mort d'un conillet, mentre encens el forn crematori farcit de jueus, gitanos i maricons.
L'única sortida digna d'aquest desafiament és acaronar la santa follia. El vostre tronat Ramon Llull ho expressà meravellosament bé: "Hi ha una saviesa del seny  i una saviesa  -més alta- de la follia. Per a la vida el seny solament serveix  per decidir quan cal llançar-se a la follia".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada